Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
Castell de Castellterçol
Art romànic
Situació Vista del conjunt del castell des del costat de migdia, amb la capella de Sant Miquel als seus peus J Tous El castell de Castellterçol, conegut a la localitat com el castell de Sant Miquel, corona un turonet que es dreça al centre d’una vall, drenada pel torrent del Castell, a uns 700 m d’altitud i a menys d’1 km vers el sud de la vila de Castellterçol Mapa L36-14363 Situació 31TDG266222 Hi porta, en cosa d’uns 800 m, un bon camí que surt de la part esquerra de la carretera de Granera, sota la població El castell és habitat per uns masovers que donen totes les facilitats per a la…
Santa Clara de Manresa
Art romànic
Situació L’antic convent de Santa Clara és situat al sud-est de la ciutat de Manresa, vorejant l’antic camí ral que menava a Barcelona pel Pont de Vilomara Long 1°49’45” - Lat 41°43’20” Agafant com a punt de referència i alhora de partida la plaça de Sant Ignasi, on s’arriba fàcilment venint de Barcelona, hom emprendrà el carrer de les Escodines, continuant pel carrer de Sant Bartomeu i prosseguint finalment pel carrer Nou de Santa Clara, a la dreta del qual hi ha el convent on és oberta la porta romànica FJM-AMB Història L’església del convent de Santa Clara era situada dins l’antic terme de…
Castell de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…
Sant Andreu de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Situació Vista, vers llevant, dels vestigis que encara queden d’aquesta antiga església ECSA – JA Adell Les restes de l’església de Sant Andreu de Cornellana es troben en el cementiri d’aquesta població, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG795800 Història El lloc de Corneliano apareix esmentat d’ençà del 835 en el precepte atorgat a Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella però el castell de Cornellana no apareix fins a l’any 1023, quan la vila i torre de Cornellana…
Espeltes, pisanes i blats
Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient, i que en el…
Un home al servei del nou règim: Francesc d’Ametller
Document de la Reial Audiència de Mallorca amb la signatura de Fd’Ametller, 1705 ARM / JG Francesc d’Ametller i Perer va néixer el 1658 a Castellar del Vallès, en el si d’una família de pagesia benestant El seu sogre, David Pescio, havia seguit el partit de Felip IV durant la guerra dels Segadors i el 1663 havia obtingut la condició de noble del regne de Sicília Ametller era nebot d’Oleguer de Montserrat, canceller de Catalunya i bisbe d’Urgell Va fer la carrera de lleis i des del 1677 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Al mateix temps va exercir d’advocat i ocupà algunes…
Plagues de magatzem
La presència d’insectes i àcars en els aliments i els residus químics dels plaguicides que s’utilitzen per a controlar-los són dos dels problemes sanitaris més importants que actualment afecten els productes elaborats per la indústria agroalimentària Durant el període de postcollita, hi ha diverses espècies d’insectes i àcars que ataquen les primeres matèries i els aliments elaborats Es tracta d’espècies cosmopolites, la dispersió de les quals es dona a través del comerç internacional Entre les més importants es troben lepidòpters com les arnes, coleòpters com el corc de l’arròs o l’escarabat…
càrcabes
Música
Instrument idiòfon de percussió directa, originari del nord d’Àfrica, consistent en dues peces metàl·liques simètriques, formades cadascuna per dos discs còncaus units per una tija central, que es toca subjectant les dues peces en una mà i fent-les petar l’una contra l’altra.
miòpor
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les mioporàcies, de fulles coriàcies, més o menys suculentes, ovatolanceolades, de flors blanques amb taques purpúries i fruit en drupa de color negrós, originari d’Austràlia oriental i cultivat com a ornamental en parcs i jardins de les contrades marítimes.
cifomandra
Botànica
Petit arbre originari del Perú, de la família de les solanàcies, d’1,5 a 3,5 m d’alçària, pubescent, de fulles simples, enteres, cordatoovades, de flors rosades, fragants, i de fruits en baia de color de taronja, que hom es menja frescs o cuits.
És conreada a la regió andina i en altres zones subtropicals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina