Resultats de la cerca

Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…

Sembla que l’origen dels gasterosteïformes es remunta a l’Eocè inferior i que constitueixen un grup altament especialitzat dels acantopterigis Molts peixos d’aquest ordre presenten un cos típicament allargat i cobert de plaques òssies, i una boca petita que sovint s’obre a l’extrem d’un tub, com en els singnàtids L’aleta dorsal es constituïda de dues parts perfectament separades la porció espinosa i la segmentada Les aletes pelvianes s’insereixen en una posició abdominal o subtoràcica i moltes espècies hi tenen radis espinosos La majoria són peixos marins però, tanmateix, alguns són…

Característiques del grup Els pseudoscorpins, malgrat ésser poc coneguts, són força abundants al nostre país El motiu del seu desconeixement és, sobretot, el seu hàbitat, ja que viuen en petits forats, sota les escorces dels arbres o al medi edàfic, i rarament es mostren a l’aire lliure D’altra banda, les seves dimensions d’1 a 9 mm de llargada, el seu color críptic i la seva extrema precaució, que els fa immobilitzar al menor senyal de perill, ajuda a fer-los difícils de veure Es caracteritzen pel fet de tenir uns pedipalps molt desenvolupats i acabats en pinça i per no tenir postabdomen o…

Arqueta Arqueta hispanoàrab dels segles IX-X procedent del monestir i actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariada amb el núm 17 J Vigué Procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona conserva una arqueta hispanoàrab dels segles IX-X, la qual és inventariada amb el núm 17 És una capsa d’os o bé de vori amb aplicacions metàlliques en força mal estat Fa 24 cm de llarg per 16 cm d’alt per 15,5 cm de fons Tal com és normal en les capses àrabs, l’ànima de la capsa és de fusta de roure o de faig i, ja a l’origen, fou recoberta amb petites plaques de vori de…

Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…

Situació La façana sud i la portada, netament romàniques, conservades a l'edifici renovat en època barroca J Tous L’església de Sant Lliser d’Alós és al centre del poble d’Alós, on s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-8149 Situació 31TCH445297 Història El lloc d’Alós és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, com una de les parròquies de la Vall d’Àneu, i podem suposar que formava part del pàgus anabiensis que s’esmenta en els preceptes del 835 de l’emperador Lluís, i en el del 860 del rei Carles de confirmació dels drets del bisbat d’Urgell El…

Situació Vista de conjunt de l’edifici des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església d’Era Purificacion de Maria, l’edifici més eminent de l’arquitectura romànica de la Vall, és situada al bell mig de la població, la qual s’allarga a la riba dreta de la Garona, a la banda nord-occidental de la Vall, en un sector proper a la frontera francesa Mapa 148M781 Situació 31TCH113399 S’hi arriba fàcilment per la carretera N-230 Bossòst és a uns 16 km de Vielha, vers el costat nord-occidental FJM-AMB Església L’església d’Era Purificacion de Maria és un magnífic edifici romànic que adopta,…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Baix Ebre i el Montsià Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Per a entendre l’organització del territori i les característiques de moltes de les fortificacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, cal tenir present l’important canvi polític, social i econòmic que s’esdevingué a mitjan segle XII, en ésser conquerides aquestes terres pel comte de Barcelona L’existència, abans de l’any 1148, d’una societat islàmica va pesar molt en l’organització d’aquestes comarques…

Introducció Mapa de la localització de les troballes d’enterraments urbans i suburbans del romà tardà D Miquel i F Puig La localització d’enterraments d’època romana o del romà tardà en diferents zones del subsòl de la ciutat de Barcelona ha estat i és un fet usual i periòdic, fruit de la moderna recerca arqueològica i de troballes fortuïtes que s’han anat succeint al llarg de la història recent de la ciutat Diversos documents i publicacions antics ens donen notícia de la localització de tombes, més d’un cop d’adscripció cronològica difícil de precisar Recordem, per exemple, la identificació…

Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…