Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Josep Sebastià Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…
La indústria lítica com a instrument del treball arqueològic
Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…
El Racionalisme i l’arquitectura del gòtic català
Art gòtic
Notícia apareguda en el diari “La Publicitat”, el 18 de maig de 1928, en què es relata la vinguda de Le Corbusier a Barcelona AHC L’any 1928 Josep Lluís Sert, com a president de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura, convidà Le Corbusier a fer dues conferències a la Sala Mozart del carrer de la Canuda de Barcelona La visita de Le Corbusier, acompanyat dels futurs arquitectes del GATCPAC, es completà amb un passeig molt instructiu per la ciutat durant el qual l’arquitecte suís expressà de manera espontània allò que pensava sobre diversos monuments de Barcelona i de Sitges…
Benet Pons i Fàbregues
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, polític i cronista oficial de Palma.
Vida i obra Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes 1881-83 En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio 1880-83, on defensà els interessos…
MACBA
L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…
Canadà 2012
Estat
El Canadà, els darrers anys, ha estat un dels països que menys ha patit la crisi econòmica global Tanmateix, alguns analistes han advertit, al llarg d'aquest any, que ara que alguns països comencen a veure el final de l'esmentada crisi, potser el Canadà, paradoxalment, se'n ressent Es diu que si el Canadà no ha entrat en crisi, com la que per exemple ha afectat de manera dramàtica el seu gran veí del sud, és, entre altres raons, perquè, en el seu moment, el conservadorisme de molts bancs canadencs va fer que no s'aboquessin de ple a la bombolla immobiliària Tanmateix, aquest conservadorisme…
Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…
,
Benet XVI

Benet XVI
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal alemany Joseph Ratzinger en ésser nomenat papa el 19 d’abril de l’any 2005.
Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…
balena

Gran balena blava (Balaenoptera musculus)
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina