Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
baronia de Nàquera
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el lloc homònim (Camp de Túria), que fou comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide
alcaid de la mar
Història
Als s. XIV i XV, en alguns territoris de règim senyorial o reial, el qui tenia la missió de vetllar pel bon ordre i compliment de les ordinacions de pesca i d’altres funcions pròpies de capità de port.
Paterna
Ajuntament de Paterna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès a l’esquerra del Túria (límit sud-occidental del terme), al NW de la ciutat de València i enfront del terme de Manises.
El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i…
Bordils
L’església parroquial de Sant Esteve de Bordils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…
Sant Martí de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Una vista des de llevant de l’exterior de l’església, els elements romànics de la qual resten esparsos per tot l’edifici, profundament transformats al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església, que és propera al mas Santmartí, s’aixeca en una zona planera desplegada a la banda oriental del terme, prop del territori d’Avinyó Long 1°55’47” - Lat 41°49’45” Des de Sallent, cal dirigir-se al cementiri, on hi ha una pista que s’inicia a mà dreta del fossar Tot just començada es bifurca en dos camins, dels quals cal seguir el de mà dreta que, amb un recorregut d’uns quatre…
Castell de Preixens
Art romànic
Situació Basament d’una torre del castell islàmic, integrat en el mur nord del castell baixmedieval ECSA - J Giralt El castell de Preixens destaca de la resta del nucli urbà d’aquest petit poble, que és situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt Mapa 33-14360 Situació 31TCG382289 Situat a la part més alta, s’hi arriba des de la Plaça Major per mitjà d’unes escales recolzades sobre la roca És de propietat privada CAT-JGB Història Sembla que el lloc de Preixens fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol IV, després d’haver ocupat la propera vila d’Agramunt el…
Torre de l’Abella (la Riera de Gaià)
Art romànic
Situació Torre circular de defensa, propera al nucli d’Ardenya, construïda una part amb pedra i una part amb tàpia, ara molt malmesa J Bolòs Torre situada al caseriu d’Ardenya, damunt de la riba esquerra del Gaià, per sobre del riberal d’aquest riu Actualment, és difícil de relacionar-la amb cap castell o amb cap lloc de poblament Mapa 34-17446 Situació 31TCF619594 Si anem de la població de la Riera de Gaià a la del Catllar, resta a mà dreta, immediatament damunt de la carretera, poc abans d’arribar al caseriu d’Ardenya JBM-RMUC-JARN Història Aquesta fortificació de l’antic terme d’Ardenya,…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (cartoral).
La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el segle XVI, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia major de la catedral de…
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…
Castell i vilatge de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Restes de murs de l’antic castell de Tudela, que presideix un ampli sector de ruïnes pertanyents al seu antic vilatge desaparegut EFS El castell, les restes del poble abandonat i l’església de Sant Miquel són al cim de l’extrem d’un serrat que domina una vall lateral de la conca del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG583213 Per a arribar-hi cal agafar la carretera de terra que va de Tarroja de Segarra cap a les Oluges A poc més d’1 km de Tarroja, després d’un marge de pedra llarg, surt a mà esquerra una pista que ens porta 1,5 km fins a una casa i als camps que hi ha al peu del turó de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina