Situació
Torre circular de defensa, propera al nucli d’Ardenya, construïda una part amb pedra i una part amb tàpia, ara molt malmesa.
J. Bolòs
Torre situada al caseriu d’Ardenya, damunt de la riba esquerra del Gaià, per sobre del riberal d’aquest riu. Actualment, és difícil de relacionar-la amb cap castell o amb cap lloc de poblament.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF619594.
Si anem de la població de la Riera de Gaià a la del Catllar, resta a mà dreta, immediatament damunt de la carretera, poc abans d’arribar al caseriu d’Ardenya. (JBM-RMUC-JARN)
Història
Aquesta fortificació de l’antic terme d’Ardenya, de la qual no s’han localitzat dades històriques documentals, devia tenir una funció més de control i de domini senyorial sobre el poblat d’Ardenya i la plana de conreu, que no pas defensiva, atesa la posició, l’emplaçament i les seves dimensions. Tot plegat recorda l’estructura que presenta la típica quadra, on la torre n’és un dels elements característics i indispensables.
Ardenya, que formà part de la Comuna del Camp de Tarragona, figura en el fogatjament de 1365-70 com a pertanyent a Bernat de Gallifa, i era integrada dintre l’extens terme del castell d’Ullastrell o Montoliu. Al segle XVII Ardenya depenia del benifet de Sant Jordi de la catedral de Tarragona, i es mantingué com a municipi independent fins l’any 1842, en què fou agregat al municipi de la Riera de Gaià. (AMaM)
Torre
Planta i secció d’aquesta interessant torre.
J. Bolòs
Torre de planta bàsicament circular, de la qual s’ha ensorrat tota la part meridional. Mentre la part inferior és feta amb pedres, a partir del primer pis, on hi devia haver la porta d’accés, fou construïda amb tàpia. A peu pla, té un diàmetre interior de 210 cm i el gruix del mur és de 125 cm. La seva alçada actual, total, és d’uns 8 m. El nivell inferior, fet amb pedra, amb una alçada d’uns 5 m, era tancat per una falsa cúpula, feta amb lloses o pedretes, al mig de la qual hi havia un forat que permetia de comunicar el pis principal amb aquest compartiment inferior.
El mur, al nivell inferior, és fet amb llosetes o pedres petites, amb formes diverses. Són poc treballades, força ben arrenglerades i algunes vegades col·locades verticalment; així mateix, en algun indret s’endevina l’existència d’una espècie d’opus spicatum. Els carreus són units amb un morter dur. A la cara exterior del mur hi ha una sèrie de forats o traus destinats a suportar una bastida, segurament quan es construïa la torre; són separats entre ells uns 140 cm.
Com hem dit, per damunt d’aquest nivell inferior, a partir d’uns 5 m, veiem que hi ha un nivell fet amb tàpia. El gruix del mur fet amb tàpia és aproximadament la meitat que el de la paret de pedra. Així mateix, per tal que la construcció superior s’adaptés a la forma circular de la part inferior, va caldre que aquest nivell superior prengués una forma poligonal. En la meitat de la torre que s’ha conservat, veiem quatre trams de tàpia. Els forats que s’hi endevinen corresponen als traus que es feren a la paret en el moment de la seva construcció. Actualment, es conserva l’alçada que correspon a dues tapieres i mitja; cada tapiera deu fer uns 80 cm d’alt. Evidentment, quan es va fer, devia ésser força més alta. Cal pensar que, en aquest nivell, a la banda meridional que s’ha ensorrat, hi devia haver la porta d’entrada a la construcció, que desgraciadament s’ha perdut.
Creiem que cal cridar l’atenció sobre aquest edifici, molt notable amb relació a diversos aspectes. En primer lloc, cal pensar que no era pas un castell; segurament devia ésser només una torre de guaita, de vigilància del riu i dels horts que hi havia a les seves ribes. En segon lloc, probablement ja de bon començament, fou edificada en part de pedra i en part de tàpia, tal com segurament també s’esdevingué en altres torres d’aquestes contrades (com, per exemple, la del Papiol del Penedès). Així mateix, a causa de les seves característiques, per exemple les del seu aparell constructiu, hem de pensar que fou feta en una data molt propera a l’any 1000, potser fins i tot abans del canvi de mil·lenni. Finalment, tot i que hom no pugui rebutjar del tot la possibilitat que fos una obra musulmana, és molt possible que fos una torre feta al costat cristià de la marca; amb tot, cal pensar que, si és així, devia ésser edificada en una zona molt extrema dels dominis dels comtes de Barcelona, contrada on hi havia influències diverses, i això es reflecteix, per exemple, en la importància que hi té la tàpia. (JBM-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 106
- Liaño, 1979, núm. 3, pàgs. 51-83
- Rovira, 1982, VII, pàg. 106
- López-Dasca, 1989, pàgs. 383-394
- Virgili, 1991, pàg. 69.