Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
Cursa Jean Bouin

Sortida de la Cursa Jean Bouin (2019)
© Mundo Deportivo
Atletisme
Cursa atlètica de caràcter popular que té lloc anualment a Barcelona des del 1920.
És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la prova de 5000 m…
Carmelo Ezpeleta Peidro
Automobilisme
Promotor automobilístic.
En desaparèixer el traçat urbà de Montjuïc el 1975, fou l’impulsor del circuit de Calafat, inaugurat el 1974, que dirigí fins el 1981 Fou també director general del circuit madrileny del Jarama i de les activitats esportives del RACE 1978-88, on s’encarregà de l’organització de diverses curses, com els grans premis d’Espanya de Fórmula 1 i de motociclisme que es feren en aquest circuit A la vegada, organitzà el Ralli d’Espanya i creà el Campionat d’Espanya de rallis de terra i l’equip de rallis de Ford Espanya, amb el qual Carlos Sainz debutà en el Campionat del Món de l’especialitat L’any…
Piacenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270 passà a Carles…
Vingrau
Vingrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.
La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada 635 ha no arriba a una cinquena part de la del terme la vinya hi té caràcter de monocultura 623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat…
Societat Catalana de Geografia
Entitat fundada el 1935 per iniciativa d’E. Fontserè, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans i annexa a la seva secció de ciències.
Pau Vila en fou el primer president Prengué una gran volada inicial, però la guerra civil de 1936-39 en deturà l’activitat El 1947 reprengué vida en la clandestinitat i realitzà diverses publicacions, organitzà conferències i cursos en domicilis particulars a càrrec de rellevants personalitats del món científic català i estranger, i féu excursions d’estudi Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d’una localitat catalana i, des del 1986, el premi Lluís Solé i Sabarís Des del 1976, connectà amb els nuclis universitaris i regularitzà les seves activitats i conferències,…
Sant Julià de Montmagastre (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III 1188 En l’…
Sant Martí de Benasc
Art romànic
Aquesta església, ara desapareguda, fou en un primer moment un monestir emplaçat a septentrió del nucli urbà del poble de Benasc o Cap de la Vila En deixar de ser monestir es convertí en església parroquial Va ésser destruïda amb motiu d’emmurallar i fortificar Benasc durant la guerra del Francès perquè en dificultava la defensa A l’anomenat Ròtol de Benasc compareixen l’abat i els monjos de Sant Martí com a propietaris de terres, vinyes i prats, als Quadres, a Peguera i a Ritobo Malgrat que no surt esmentat entre els electors del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, un abat Baró participà vers…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre d’en Malla (Parets del Vallès)
Art romànic
Capella situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir , etc, àmpliament documentada des del 904 El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís El 1067 hi ha una deixa per obres Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri El casal de Vilatzir…
Pere Molas i Ribalta
Historiografia
Historiador.
Professor de la Universitat de Barcelona d’ençà del 1966, més tard n'ha esdevingut catedràtic d’història moderna Estudiós del món urbà, menestral i mercantil de la Catalunya de l’Antic Règim, ha guanyat diversos premis d’investigació És autor de Los gremios barceloneses del siglo XVIII 1970, Societat i poder polític a Mataró 1718-1808 1974, Economia i societat en el segle XVIII 1975, Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII 1977 Els anys 1980 la seva investigació se centrà en l’àmbit institucional i en el de la prosopografia, de la qual fou un dels…
Ricard de Millau
Cristianisme
Cardenal.
Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i Pasqual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina