Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Piacenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270…
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró d’Otos,…
sistema tarifari integrat
Transports
Sistema de transport que permet la utilització de diferents mitjans de locomoció catalans per a la realització d’un desplaçament mitjançant un únic títol de transport.
El sistema integra metro, autobusos urbans, metropolitans i interurbans, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Rodalies de Catalunya en un únic títol de transport, despenalitzant econòmicament els transbordaments, dins d’una zona geogràfica i una franja horària delimitades És una iniciativa que vol incentivar la utilització del transport públic i fer-lo més atractiu i econòmic per als usuaris La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat atribueix a les autoritats territorials de la mobilitat ATM la funció de desenvolupar la política de tarifes dels serveis de transport…
art veneçolà
Art
Art desenvolupat a Veneçuela.
Les restes precolombines trobades són poques i d’una escassa importància, bé que encara hi ha extenses zones a investigar L’art colonial no té tampoc la importància d’altres indrets de l’Amèrica del Sud Es destaquen les catedrals de Caracas i de Coro, reformades durant els s XIX i XX, el convent de San Francisco, de Caracas, del s XVIII, i alguns edificis civils i construccions militars Durant el s XX es produeix una renovació total en l’arquitectura, que segueix els principals corrents internacionals Cal destacar la ciutat universitària, de CRVillanueva, el Museo de Bellas Artes, de Niemeyer…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a…
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
diafragma
Fotografia
Obertura regulable d’una càmera fotogràfica, cinematogràfica, de televisió o de vídeo que permet de modificar a voluntat la quantitat de llum que travessa el sistema òptic de la càmera i que impressiona la pel·lícula, o que incideix sobre el tub d’imatge.
N'hi ha, essencialment, de dues classes el format per un disc giratori que té al llarg del seu perímetre un seguit de forats de diàmetres diferents, que corresponen a diferents obertures, i el format per una sèrie de làmines que se sobreposen en girar una anella, anomenat diafragma iris El diafragma pot ésser disposat davant, dins o darrere de l’objectiu i acompleix tres finalitats regula la quantitat de llum que passa per l’objectiu i impressiona la pellícula, fa passar els raigs de llum pel centre de la lent, i regula la profunditat de camp Hom indica l’obertura del diafragma…
exercicis espirituals
Cristianisme
Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.
El nom procedeix del llibre d’Ignasi de Loiola, Exercicios espirituales , redactat a Manresa 1522-24 i publicat a Roma el 1548, un cop aprovat pel papa Pau III, per intervenció de Francesc de Borja La sisena congregació general de l’orde els féu obligatoris anualment a tots els jesuïtes 1608 La durada dels exercicis oscilla entre un mes i tres dies el director és guiat per un Directorium aprovat definitivament el 1599 Als Països Catalans, Barcelona i València adoptaren tot seguit el nou mètode, gràcies als jesuïtes Fabro i Domènec A partir del 1900 hom hi començà a donar un caire…
art equatorià
Art
Art desenvolupat al territori de l’Equador actual des de la colonització castellana.
A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una…
Francesc Bergós i Ribalta
Medicina
Metge.
Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i Xile, s’establí a l’…