Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Agustí Villaronga i Riutort
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…
,
Jean-Claude Juncker

Jean-Claude Juncker
@ Consell de la Unió Europea
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera…
Juli Manrique i Vicuña

Juli Manrique i Vicuña
© Grup Focus
Teatre
Actor i director teatral.
Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra, cursà estudis d’interpretació a l’Aula de Teatre d’aquesta universitat i a l’ Institut del Teatre de Barcelona Debutà el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres en Enemic de classe , de N Williams Posteriorment, ha actuat a The bug el virus 1998, direcció de D Selvas Terra baixa 2000, dir F Madico El pes de la palla 2004, dir X Albertí, sobre les memòries de Terenci Moix Salamandra 2005, dir T Casares, de JM Benet i Jornet En Pólvora 2006, dir S Belbel, d’À Guimerà Arbusht 2006, dir À Rigola, de P Zarzoso 2666 2007, dir À Rigola, sobre…
Avui

Portada del diari Avui, juny del 2010
© Avui/El Punt
Periodisme
Primer diari en català publicat després de la Guerra Civil de 1936-39.
Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…
Grup Enciclopèdia
Editorial
Grup editorial català.
Vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana , té l’origen en l’empresa Enciclopèdia Catalana, SA 1965, posteriorment Enciclopèdia Catalana, SAU, a la qual s’afegiren tot un seguit d’empreses adquirides o creades amb posterioritat, com la Galera , Text, Diccionaris de l’Enciclopèdia i Geo-Estel Té participació en altres empreses, entre les quals hi ha Tàndem Edicions i Edicions 62 , que fins el 1971 estigué vinculada empresarialment al projecte Es dedica a la publicació en català d’obres de tipus i de temàtica diversos Cal esmentar-ne, en primer lloc, la Gran enciclopèdia catalana GEC…
Sant Julià de Verges
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església i la capçalera, amb un absis cobert per un quart d’esfera que arrenca de damunt una cornisa E Pablo L’església de Sant Julià és el temple parroquial de Verges, municipi situat prop de la riba esquerra del Ter, damunt una petita elevació de 23 m d’altitud El temple és emplaçat al bell mig del nucli medieval de la vila Mapa 296M781 Situació 31TEG038568 La vila de Verges es troba a la cruïlla de les carreteres comarcals de la N-II a Torroella de Montgrí i l’Estartit i de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou JBH-JVV Història A la “ villa…
Sant Serni de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici romànic del segle XII que conserva l’estructura original, a desgrat de l’obertura de la porta d’accés en l’absis i altres modificacions ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Serni és al centre del petit nucli urbà de Gurp, situat a uns 9 km de Talarn per una carretera que travessa l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l’Exèrcit Espanyol JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG225770 Història Entre els anys 969 i 974 es documenten donacions de terres situades al terme del castell de Gurp al monestir d’Alaó El 1070 el comte Artau I de Pallars Sobirà donava un capmàs…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la…
Sant Joan de Vilada
Art romànic
Situació Es troba situada enmig del nucli de població, encimbellada a la part alta del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 65,8 31 TDG115658 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Berga a Guardiola Passat el túnel de Berga, hom trobarà el desviament que porta a Vilada RVL Història L’església de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga, és situada a l’antiga vall de Roset i fou des de la seva construcció una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell Els seus orígens són…