Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Guildhall School of Music and Drama
Música
Escola de música fundada a Londres el 1880.
Creada per la Corporació de Londres com a Guildhall School of Music, estava destinada a la formació de músics aficionats El 1887 passà del vell magatzem d’Aldermanbury, on havia iniciat les seves activitats, a un nou local a John Carpenter Street En aquests set anys la institució havia augmentat espectacularment el nombre d’alumnes matriculats, inicialment una seixantena seguia cursos a temps parcial El 1935 foren introduïts estudis d’art dramàtic, i l’escola canvià el seu nom pel de Guildhall School of Music and Drama El 1977 l’escola passà a la que és la seva localització…
cànon
Música
Composició poètica que, en el ritu bizantí, forma part de l’ofici del matí (órthos).
Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant…
sambo
Altres esports de combat
Art marcial moderna originària de l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de…
Església de Sueix (el Pont de Suert)
Art romànic
L’antic poble medieval de Sueix és situat a l’indret dit avui dia les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Font-vella El lloc de Sueix —que fou en origen una villa rural pertanyent al castell de Suert— és documentat des de mitjan segle X, en concret l’any 956, quan el prevere Quint, amb motiu de la seva professió al cenobi de Santa Maria de Lavaix, li féu donació d’una vinya situada in villa Soxi Amb el transcurs del temps, l’esmentat monestir adquirí la total propietat del vilatge de Sueix Recentment, una prospecció…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç…
Castell de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
L’actual masia de Gironella —que en temps antics constituí un poble— és situada a la confluència dels barrancs de Peranera i de Viu Després de les primeres referències dels anys 956 i 959 relatives a l’adquisició per part del monestir de Santa Maria de Lavaix de la Pennella Girundella , l’any 1002 ja és esmentat el castrum Gerundellam aquest document explica com aquest castell havia estat sostret al monestir de Lavaix per Ató Mir potser fill de l’abat Miró i el seu fidel Quint Al segle XI el castell de Gironella és citat com a límit territorial del pagus d’Esterri Aquesta…
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
climateri
Biologia
Crisi endocrina i vegetativa que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.
Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome…
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
Sant Climent del Flequer (Sant Feliu de Codines)
Art romànic
L’antiga ermita de Sant Climent del Flequer, de la qual queden tan sols petites restes, es trobava situada just al mig de l ‘actual demarcació entre el mas Flequer i i el mas del Perer de Planes L’ermita deu el seu nom al mas Flequer, que apareix documentat per primera vegada el 1410 com en Flaquer No obstant això, en diferents compra-vendes de terres se’ns parla d’un lloc anomenat Planes Podria ser que, dintre d’aquesta demarcació, perfectament organitzada ja al final del segle XI, es construís l’ermita de Sant Climent i servís de centre religiós per als habitants dispersos de muntanya No…