Resultats de la cerca
Es mostren 1471 resultats
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de…
Federació de Joventuts Musicals de Catalunya
Música
Organització dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Té el seu origen en les Joventuts Musicals fundades a Bèlgica el 1940 El 1951 es fundaren les Joventuts Musicals de Barcelona i, posteriorment, es crearen delegacions a València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972, Martorell 1972, Sitges 1972, Vilanova i la Geltrú 1974, Sant Celoni 1974, Ferreries 1974 i Alaior 1975 El…
Antoni Costa
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un…
Sant Pere de Cerc o de l’Alguer (Olius)
Art romànic
Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les…
Sant Jaume de Peà (Navès)
Art romànic
Situació Vista del mur exterior de l’absis mig esfondrat L Prat Gairebé al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, situada en un replà entre la serralada de Busa i el riu Cardener, hi ha aquesta petita església en un dels paratges més silenciosos de la comarca Mapa 292M781 Situació 31TCG827585 De bon antuvi cal dir que l’accés, sigui per on sigui, és difícil Hom hi pot arribar o bé pel camí que se segueix des de la parròquia de Besora, passant per Marsinyac, en 6 km, o bé pel que arrenca del molí del Pont, a la carretera de Solsona a Berga, tocant al riu Cardener Cal…
Necròpoli de cal Feliu (Navès)
Art romànic
Situació Una de les tombes que es troben situades al peu de la paret de la casa L Prat En la codinera on s’alcen cal Feliu de Navès i la seva església dedicada a Santa Maria hi ha restes de Q nombroses tombes excavades a la roca, amb el cap diferenciat dins la capçalera Seguint la carretera que va de Solsona a Berga, poc després de passar el veïnat de Navès, trobem un trencall a mà esquerra, d’on surt una pista de terra que porta, 1,600 km més enllà, a cal Feliu Necròpoli En tota la codina que hi ha sota la casa de cal Feliu i al seu voltant, al costat per tant de l’església, hi…
Mare de Déu del Coll (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Petit temple romànic situat al costat del castell de la Guàrdia Lada amb funcions de capella del cementiri ECSA-JA Adell La capella de la Mare de Déu del Coll és situada al costat del castell, al cim del turó on s’arrecera el poble de la Guàrdia Lada, i fa les funcions de capella del cementiri Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 Cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat a la monografia anterior JAA Història Són poques les notícies que coneixem d’aquesta església i les que hi ha són tardanes Durant algun temps va tenir un capellà beneficiat que no era el rector del poble Al…
Bernat Despuig i Jaume Cirera
Art gòtic
A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…
Castell de l’Espunyola
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el castell, enmig de la vegetació J Bolòs Les restes malmeses pel temps del castell de l’Espunyola les trobem en una petita elevació dins una vall boscosa, al sud-oest de la ciutat de Berga No és un castell roquer, com són la majoria dels castells del Berguedà, sinó un palau fort, la residència d’una família noble, construïda amb un cert refinament Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per arribar-hi cal prendre aproximadament un quilòmetre abans…
Vila closa i castell d’Ivorra
Art romànic
Situació Torre mestra de l’antic castell, l’únic element que en resta EFS El poble d’Ivorra és situat en un petit pujol a l’esquerra de la riera d’Ivorra Les restes del seu antic castell, consistents en la torre mestra, dita popularment “Torre del Moro”, s’emplacen al bell mig de la població Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a anar-hi des de Cervera s’ha de seguir la carretera N-141 en direcció a Calaf, i un cop passat el poble de Sant Ramon, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera LV-3003, que es dirigeix a Torà passant per Ivorra MLIR Història El topònim del lloc és esmentat des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina