Resultats de la cerca

Format a l’American Academy of Dramatic Arts, el 1959 debutà en el teatre i fins al 1963 actuà com a secundari en un gran nombre de sèries de televisió El 1962 debutà en el cinema com a protagonista en War Hunt , de Denis Sanders Amb Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, de George Roy Hill, s’imposà, juntament amb  Paul Newman , coprotagonista del film, com un dels actors masculins més importants de la segona meitat del segle XX, tant per l’atractiu físic com per la qualitat de la interpretació Dels seus films es poden destacar, a més,  Property condemned 1966, primera de les seves actuacions…

Vida Molt probablement estudià amb Heinrich Finck, l’obra del qual havia treballat amb detall i l’influí poderosament L’any 1519 era sacerdot i vicari de la catedral de Breslau A partir del 1522 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort reial hongaresa de Lluís II a Buda Morí ofegat al riu Theya Tot i que simpatitzà amb la Reforma luterana, mai no es comprometé del tot amb els reformistes La seva música experimentà una gran difusió, tant en edicions impreses com en còpies manuscrites, i perdurà fins al darrer quart del segle XVI Les seves obres es conserven en més de seixanta manuscrits…

Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…

Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la societat…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter modulant i és…

Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la…

Fill d’un modest cirurgià militar, estudià medicina a l’acadèmia militar de Stuttgart Desobeint prohibicions superiors, s’interessà per la literatura revolucionària de l’època Sturm und Drang i estrenà el drama juvenil antiautoritari Die Räuber ‘Els bandits’, 1781 Però les represàlies el feren fugir a Mannheim 1782, on presentà peces teatrals decididament republicanes Fundà la revista Rheinische Thalia i feu amistat amb Charlotte von Kalb, dama influent i sensible que el protegí i instruí Temorós de més persecucions, es traslladà 1875 a Leipzig i a Dresden, invitat pel jurista…

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…

Graduat en història i ciència per la universitat de Harvard 1960, estudià llengües semítiques a la universitat de Barcelona 1960-61 i posteriorment obtingué un Màster a la universitat de Colúmbia 1963 i el doctorat per la universitat de Harvard 1968 Professor adjunt d’història a la universitat de Texas 1968-72, des del 1972 és catedràtic d’història i geografia de la Universitat de Boston, de la qual ha estat cap del departament d’història 1984-89 i 1994-95 i director de l’Institute for Medieval History 1998-2003 Ha estat professor visitant a les universitats de València 1980 i de Montevideo…