Resultats de la cerca
Es mostren 2031 resultats
Rafael Moix
Filosofia
Medicina
Metge i humanista.
Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica
,
George Cadle Price
Política
Polític de Belize.
Es graduà en dret al Saint John's College de l’aleshores Hondures Britànica, i durant l’època d’estudiant s’uní al moviment per la independència El 1947 fou elegit alcalde de la capital de la colònia i el 1950 cofundà el Partit de la Unitat Popular, del qual fou líder del 1956 al 1996 Primer ministre de la cambra legislativa autònoma des del 1961, negocià la independència de Belize amb la Gran Bretanya 1981 Posteriorment ocupà el càrrec en 1981-84 i 1989-93 Considerat el pare de la independència de Belize, fou membre des del 1982 del Consell Privat del Regne Unit, l’organisme consultiu del…
Bernard Lavinheta
Cristianisme
Teòleg.
Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels quals d’altres…
Santa Maria de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló Inicialment fou considerada com a sufragània de la parroquial de Sant Vicenç de Torelló L’església és documentada a partir de l’any 1286 en el testament de Torelló L’any 1357 en una visita episcopal es fa constar que el rector de Sant Vicenç celebra a la capella de Santa Maria de Borgonyà, sufragània de l’esmentada parròquia Però l’any 1686, quan la visità el bisbe Pasqual, ja havia passat a ser una simple capella o un santuari marià Fou reedificada al començament del segle actual i ara és la capella de la Colònia Fabra-…
Makoto Moroi
Música
Compositor japonès.
Deixeble de T Ikenouchi al Tokyo Geijutsu Daigaku, estudià també cant gregorià amb Paul Anouilh i música renaixentista i barroca amb Eta Haruch-Schneider Durant el curs 1955-56 treballà a l’Estudi de Música Electrònica de Colònia Aquest contacte amb la nova música fou fonamental perquè Moroi exercís un paper essencial en el desenvolupament de l’avantguarda musical al Japó És autor d’una obra immersa de ple en l’ús de les tècniques serialistes i de la música aleatòria, que palesa una lectura molt interessant de la música d’A Webern En el seu catàleg sobresurten les peces escrites per a…
August Wenzinger
Música
Violoncel·lista, violista de gamba i director suís.
Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris causa per la…
Karl Gustav Fellerer
Música
Musicòleg alemany.
Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva investigació sobre la…
Miltiades Caridis
Música
Director d’orquestra grec.
Estudià a Atenes i després amplià la seva carrera a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky i es diplomà l’any 1947 Posteriorment es perfeccionà al costat de H von Karajan i exercí de director musical de les òperes de Bregenz Àustria, 1947-48, Graz Àustria, 1948-59, Colònia Alemanya, 1959-62 i la Staatsoper de Viena Compaginà la seva tasca de director d’òpera amb la direcció de música simfònica, al capdavant de formacions orquestrals com la Filharmònica Hongaresa, la Simfònica Danesa o la Filharmònica d’Oslo Fou convidat a dirigir diverses orquestres arreu d’Europa i els EUA, i participà en…
Fritz Busch
Música
Director d’orquestra alemany, germà d’Adolf Busch.
Inicià estudis de piano i debutà com a concertista a set anys Més tard estudià direcció orquestral amb Steinbach al Conservatori de Colònia Del 1918 al 1922 substituí Max von Schillings a l’Òpera de Stuttgart, on estrenà obres de Hindemith, i després fou director a Dresden El 1924 debutà a Bayreuth, i més tard mostrà les seves afinitats amb l’obra de Mozart Abandonà Alemanya a conseqüència de l’adveniment del nazisme i dirigí el Festival de Glyndebourne Anglaterra entre el 1934 i el 1939 Més tard dirigí orquestres a Suècia, Dinamarca i els Estats Units Richard Strauss li dedicà la seva òpera…
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en decadència al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina