Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
fasola
Música
Sistema de solmització aparegut a Anglaterra a la segona meitat del segle XVI.
És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala…
Manuel Rivas Barros
Literatura
Escriptor gallec.
Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991, Toxos e flores 1992, El periodismo es un cuento 1997, Galicia, Galicia 2001, Muller no baño 2003, Unha espía no reino de Galicia 2004, Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents…
José Saramago
Literatura
Escriptor portuguès.
Biografia D’una família camperola pobra que el 1934 emigrà a Lisboa, als dotze anys hagué d’abandonar els estudis secundaris i ingressà en una escola de formació professional Obtingué cinc anys més tard un graduat en mecànica i s’incorporà a un taller Durant aquests anys esdevingué un gran lector i completà la seva formació de manera totalment autodidacta A mitjan anys quaranta començà a treballar com a funcionari de la seguretat social, i el 1947 publicà la seva primera novella, A Viúva publicada amb el títol Terra do pecado , que passà desapercebuda Posteriorment tornà a…
disminuït
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que és un semitò cromàtic més petit que un de menor o just del mateix ordre.
Per exemple, la 5a dis fa-do♭, un semitò més petita que la 5aJ fa-do De la mateixa manera, si l’interval implicat és dos semitons més petit, es qualifica com a doble disminuït L’ acord tríada format per una 3a m i una 5a dis des de la fonamental per exemple, mi-sol-si♭ pot anomenar-se acord de 5a disminuïda o, de manera abreujada, acord disminuït
flautí

Flautí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una flauta travessera, però de mida més petita -més o menys la meitat- i que sona a l’octava aguda d’aquesta.
Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el flautí sona una…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
maggiore
Música
En una peça en mode menor, indicació present en la partitura que adverteix d’un canvi cap a una tonalitat major.
Aquest terme, present sobretot en la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX, es pot trobar, entre d’altres, en unes variacions WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Allegro 4a variació o en la secció central d’una forma tripartida L van Beethoven Simfonia núm 3 , opus 55, II compàs 69 Tanmateix, un canvi cap al major no sempre va acompanyat del terme maggiore WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Minuetto in Canone
octava
Música
Interval entre dues notes que abraça els vuit graus de l’escala diatònica.
També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una…
enharmonia
Música
Relació entre notes, conjunts de notes o intervals que, malgrat ser de diferent nom, tenen la mateixa acuïtat en el sistema del temprament igual, és a dir, corresponen a les mateixes tecles en un piano.
Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’…
just | justa
Música
Dit dels intervals que només tenen una forma de consonància com els de 4a, 5a, 8a i els seus intervals compostos.
Només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
