Resultats de la cerca
Es mostren 1888 resultats
Castell de Calders
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
jota
Música
Dansa i ball
Dansa popular de ritme ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals La dansa és de participació oberta, de parelles, i de coreografia…
carnaval
Folklore
Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.
Comença entorn de l’Epifania, però estrictament hom considera carnaval els tres dies anteriors diumenge, dilluns i dimarts al dimecres de Cendra Hom anomena també el carnaval, especialment als Països Catalans, carnestoltes Pel carnaval es manifesten, d’una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents estadis de la civilització, alguns dels quals, havent estat bandejats pel cristianisme, trobaren en aquest període de l’any possibilitats de manifestar-se En són una mostra els diferents balls, comparseries i mascarades, l’ús de la…
Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’edifici actual en el qual hi ha algun fragment de mur del temple primitiu M Catalán Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Borrassers Des d’un principi degué ser una de les sufragànies de Santa Maria de Lluçà, fins que al final del segle XIX quedà vinculada com a tinença a la nova parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,9 —y 59,9 31 TDG 239599 Per arribar-hi cal agafar la carretera del collet del Vilar, que va a Santa Eulàlia de Puig-…
Sant Andreu d’Oliana
Situació Vista aèria de l’interessant centre històric d’Oliana, amb l’església de Sant Andreu, edifici d’època barroca, bé que bastit aprofitant un mur medieval, probablement d’una antiga església romànica ECSA – M Catalán L’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana és situada a l’interessant centre històric de la població JAA Mapa 34–11291 Situació 31TCG606587 Història Les notícies històriques sobre aquesta església es confonen amb les de Sant Andreu del Castell Si el casteli d’Oliana apareix esmentat l’any 919, la vila es documenta l’any 1001, en una donació feta a Santa Maria de la Seu,…
Sant Genís de Massadella (Navàs)
Art romànic
Situació La capella es dreça propera al mas Massadella, el qual és situat vora la carretera de Navàs a Serrateix, a la banda nord-oriental del terme Long 1 o 51’ 14” - Lat 41° 54’ 35” Hom hi va per la carretera de Navàs a Serrateix Del quilòmetre 3,4 arrenca un camí, situat a mà dreta, que amb un breu recorregut mena al mas Massadella, darrere el qual se situa la capella En aquest mateix mas hi ha la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Mujal primer, i després de Massadella, situat dins els límits del castell de Viver No…
Torre de Milà (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Antiga torre rodona conservada en part entre les ruïnes de la masia del mateix nom ECSA - J Bolòs Resta d’una torre de planta circular que hi havia a l’interior de la masia de la Torre de Milà, actualment mig ensorrada Des d’aquesta masia, situada gairebé al cim de la serra de la Torre, a uns 720 m d’altitud, hi ha una bona relació visual amb els castells de Selma i del Montmell Mapa 35-16419 Situació 31TCF729795 Des del poble del Pla de Manlleu, cal agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Miquel i, poc després d’arribar-hi, girar a la dreta oest Passarem pel costat d’una casa…
Castell de Pena-roja
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els carrers,…
Les físsidentals
Molses de l’ordre de les fissidentals 1 Fissidens cristatus a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 6 b detall d’un fillidi amb la típica ala dorsal x 30 2 Octodicerus fontanum a detall d’un fragment del gametòfit x 6 Miquel Alcaraz Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fillidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi dístics, i per la forma especial dels fillidis cada fillidi, en efecte, consta de tres parts la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina