Resultats de la cerca

Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la carretera, del camí Aquests eren boteruts, amb les cases fetes d’obra…

Situació i presentació El Garraf, la segona comarca més petita de Catalunya amb una extensió de 185,28 km 2 , ocupa una franja estreta de terreny a l’extrem meridional de la Serralada Litoral, i és una de les tres comarques que constitueix el territori del Penedès vegeu l’Alt Penedès En el Pla Territorial de Catalunya, el Garraf forma part de l’àmbit metropolità de Barcelona La comarca limita a l’E amb els termes de Begues, Gavà i Castelldefels Baix Llobregat, al sector septentrional amb els municipis meridionals de l’Alt Penedès Olesa de Bonesvalls només en un punt, Avinyonet del Penedès,…

Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…

Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere …

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…

A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…