Resultats de la cerca

Poques setmanes després d’aquesta celebració es creà el Centre d’Estudis Selvatans i, l’any següent, es publicà una part dels treballs presentats a l’Assemblea en els Quaderns de La Selva L’interès fou, doncs, el d’iniciar la publicació i divulgar estudis sobre la comarca Tanmateix, la publicació s’aturà per manca de recursos, de “tradició erudita de la comarca” i de participació de les institucions Amb la constitució del Consell Comarcal de la Selva s’aconseguiren els ajuts necessaris per a publicar la segona part dels treballs de l’Assemblea del 1983 1989 El tercer número 1990…

Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits a altres…

Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, el 1881 ingressà en el cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Fou director de l’Arxiu del Regne de Mallorca entre el 1895 i el 1928 En 1928-29 fou president de la Societat Arqueològica Lulliana, i membre de la Real Academia de la Historia Collaborà en el BSAL i en els almanacs del Diario de Palma , amb nombrosos articles d’història i transcripcions de documents Com a investigador, analitzà i publicà els documents de diferents institucions…

Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J…

Estudià piano i guitarra amb el seu pare, Genís Sala, i posteriorment ingressà al Conservatori Municipal de Barcelona, on obtingué els títols de piano i contrabaix 1946 Es perfeccionà amb Ludwig Streicher a Granada i a Salzburg Fou membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona des del 1947 fins a la jubilació També formà part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1948-56, així com de diferents orquestres i formacions de cambra, inclosa Diabolus in Musica Feu una tasca pedagògica molt destacada, tant al Conservatori Municipal i al del Liceu com amb la Jove Orquestra Nacional d’…

Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions…

La feblesa extrema de les institucions governamentals en comporta la deslegitimació per part dels ciutadans, els quals tendeixen a organitzar-se de manera parallela en xarxes que funcionen al marge de l’estat o en contra seu Com a resultat d’aquesta situació, el poder es fragmenta en múltiples centres de poder que competeixen entre si i també amb el mateix govern autoproclamat o internacionalment reconegut com a legítim, sigui per a suplantar-lo o per a crear estats independents en una part del territori En els estats fallits, aquestes rivalitats adopten la forma de guerres civils o de…

Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada En fou primer president Pere Ardiaca , i secretari general, Joan Ramos El 1987 ingressà a la federació  Iniciativa per Catalunya , però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’ Esquerra Unida i Alternativa , de la qual constitueix el membre principal Dins d'aquesta formació ha obtingut representants a les …

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…