Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Johann Eckart
Filosofia
Filòsof alemany de l’orde dominicà.
El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà arribà als…
Burundi 2013
Estat
La promulgació d’una restrictiva llei de premsa i la voluntat del president Pierre Nkurunziza de presentar-se a la reelecció en les eleccions del 2015 van augmentar la tensió política en un país que es refà de la guerra acabada amb els acords d’Arusha Tanzània del 2000 La llei de premsa, promulgada al juny, va ser considerada una amenaça per les associacions de periodistes perquè preveu penes de presó per als professionals que informin de “fets sensibles”, com la corrupció, i es neguin a revelar el nom de les fonts Les diplomàcies dels Estats Units i la Unió Europea, que financen en part el…
Vint-i-tres de febrer
Militar
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.
Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes “operació Galàxia”, novembre del 1978, sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero…
Els sots feréstecs
Literatura catalana
Novel·la de Raimon Casellas, publicada el 1901.
L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per mossèn Llàtzer , i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és immediatament frustrat Mossèn Llàtzer somnia reconvertir el…
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Horta d’Avinyó

Santa Maria d’Horta, a Horta d’Avinyó (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats…
recta
Matemàtiques
Línia que en l’espai ordinari dóna la distància més curta entre dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant.
En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta la recta és, de fet, infinita en tots dos sentits La geometria no dóna cap definició directa de recta, sinó que, en fixar l’axiomàtica o conjunt de proposicions bàsiques de les quals hom dedueix totes les altres que constitueixen les diverses geometries, resten definits indirectament els conceptes fonamentals punt, recta, pla L’intent de definir cada element a partir d’altres de més simples no pot prosseguir indefinidament sense caure en un cercle viciós, puix que algun element ha d’ésser el primer d’aquesta cadena En el…
raó
Filosofia
Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi…
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i Àngel Estivill i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina