Resultats de la cerca

Fou entrenador del Club Femeni i d’Esports i el Club Esportiu Laietà Exercí d’àrbitre als anys vint i trenta, i dirigí el partit disputat a l’Exposició Universal de Barcelona 1929 entre la selecció catalana i l’Ambrosiana de Milà Formà part de la junta directiva de la federació espanyola a partir del 1932, i de la catalana després de la Guerra Civil fins el 1973

Conegut com Copa Germans Pironti, es creà com a homenatge als italians Luigi i Ernesto Pironti, primer president i membre de la junta directiva, respectivament, de la Federació Catalana d’Hoquei Patins quan aquesta es fundà, el 1930 Els vencedors foren el Cerdanyola Club d’Hoquei 1941, 1944, el Girona Club Hoquei 1942, el Reial Club Deportiu Espanyol 1943, 1946, el Centre d’Esports Sabadell 1945 i el Reus Ploms 1947

Fou president del Reial Club de Tennis de Barcelona 1920-29 i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya 1921-23, precedent de la Federació Catalana de Tennis També presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1924-28 i el Futbol Club Barcelona entre el 10 de juliol i el 13 d’agost de 1942, club del qual havia estat vicepresident anteriorment i fou tresorer de la junta posteriorment

Fou campió d’Espanya de billar a tres bandes en vuit ocasions 1929, 1931-35, 1943, 1946 i guanyà el Campionat del Món de la modalitat 1934 Fou un dels fundadors del Club de Billar Barcelona, que presidí 1940 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Billar, i president de l’espanyola També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona dirigida per Agustí Montal Galobart

Fou cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido Es proclamà campió d’Espanya d’hapkido en quatre ocasions 2008-11 i exercí com a seleccionador català També fou entrenador d’hapkido i defensa personal per a cossos de seguretat Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo El 2011 rebé el premi al Millor Entrenador d’Espanya de taekwondo

Jugador amateur d’esquaix del Club Can Mèlich des del 1982, l’any 1994 passà a formar part de la junta de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol FCER Fou vicepresident 1998 i president 1998-2011 de la FCER, i sota el seu mandat s’assolí el reconeixement internacional de la selecció catalana de raquetbol Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Membre del Club Esportiu INEF de Barcelona, participà en la Copa d’Europa 2008-10 en la modalitat clássica També disputà diversos torneigs internacionals de la modalitat clàssica, sala i platja Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tamborí 2008-09 i collaborà en la Comissió de Comunicació 2008 El 2010 creà, juntament amb Sergi Andújar, una empresa dedicada al disseny i a la distribució de tamborins

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava…

La primera caixa d’estalvis catalana 1844-1856 Una difícil i llarga gestació Barcelona, el 1840 Aquell any la capital catalana pot respirar una mica S’ha acabat la primera guerra Carlina —aleshores no sabien que era la primera— i el país està relativament tranquil El vencedor de la lluita, el general Espartero, és el nou regent del regne, en nom d’Isabel II, que té només deu anys Barcelona, antigua y moderna, Andreu A Pi i Armón, 1854 L’autoritat de l’estat és en mans del governador civil —el “ gefe político ”— i del capità general El primer està installat a la Rambla, a l’antic collegi del…

El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per…