Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…
Paul Aebischer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg suís.
La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual…
Henri Grégoire
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Diputat als Estats Generals 1789, es manifestà gallicà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat Bisbe de Loir-et-Cher 1791, presidí la Convenció Intentà de reformar l’Església gallicana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat 1801 es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació…
Mercè Company i González
Literatura catalana
Novel·lista i guionista.
Representant del corrent del realisme crític a Catalunya, començà la seva trajectòria als anys vuitanta, innovant el camp de l’àlbum illustrat, en què es combinaven imatge i text en condicions d’igualtat D’aquells anys daten títols com Anna i Víctor 1981, La bruixa Bufuruda 1983, premi Ciutat d’Olot 1982, En Gil i el paraigua màgic 1982, premi Crítica Serra d’Or 1983, La nana Bunilda menja malsons 1985 i Bruixes, diables i apareguts 1989 Ha estat guionista de la sèrie Les tres bessones 1992-97 A partir dels anys noranta s’ha dedicat especialment a la docència Entre els seus darrers títols cal…
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelona l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…
El poblament humà de la tundra
El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i…
to
Fonètica i fonologia
Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental.
En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre Segons el to, les emissions fonemàtiques d’una llengua es classifiquen en greus i agudes, d’acord amb la freqüència del fonamental Tot i que és sempre un tret fonològicament pertinent, el to es presenta de distintes maneres És general, per exemple, la seva pertinència pel que fa a la seqüència fònica en forma de tonemes Algunes llengües, dites per això tonodistintives, ofereixen alhora una modalitat sillàbica de pertinència tonal, com ara el sànscrit i el grec, entre les clàssiques, i el suec, el noruec i el xinès…
tipus
Bíblia
Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura, anomenada antitip.
Així, Adam, David, l’anyell pasqual, el temple, etc, són considerats tipus del Crist, Israel ho és de l’Església, Jerusalem del cel, etc Mètode d’interpretació tipologia conegut a la Bíblia, fou desenvolupat pels pares de l’Església, i conforma un tipus particular d’ allegoria , objecte de la corresponent exegesi Troba el seu fonament en la fe que Déu, autor igualment del llibre inspirat i de la història, preparava en el passat allò que es proposava de realitzar més tard A l’edat mitjana, aquest procediment donà lloc a un gènere de literatura religiosa Una de les obres més difoses i que…
Rodes
Ciutat
Capital de l’illa de Rodes, Grècia, i del nomós del Dodecanès.
Situada a l’extrem septentrional de l’illa, exporta a través del seu port productes agrícoles vi, oli, fruita És un centre turístic molt important El nucli antic, envoltat de muralles bizantines segle XIII, conté nombrosos edificis gòtics construïts pels cavallers de l’Hospital de Sant Joan hospitaler entre el 1308 i el 1522, entre els quals cal destacar la catedral de Sant Joan restes, el palau del gran mestre, els dos hospitals vell i nou dels cavallers i, sobretot, els cèlebres hostals o palaus de vuit llengües de l’orde Els anys 1961, 1963 i 1964 hi tingueren lloc unes reunions de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina