Resultats de la cerca

L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport,…

Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no…

Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…

Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia…

Situada dins l’antic terme del castell de Matamargó Des d’un bon principi degué tenir funcions parroquials, que ha conservat fins fa poc Durant molt de temps depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La primera notícia sobre el lloc i l’església apareix en el testament de Verònica, cunyada d’Odó Randulf de Rocafort, feudatari pels vescomtes de Cardona del castell de Matamargó En aquest testament, publicat l’any 1035, la testadora manà donar un mancús, que li devia el seu cunyat, a l’església de Sant Pere de Matamargó A partir d’aquí tots els membres de la família Rocafort, feudataris…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en…

No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV Tot i aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions efectuades per la Diputació de Barcelona han demostrat que l’actual edifici gòtic té uns precedents romànics El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s’han descobert la fonamentació de l’absis romànic i altres estructures del moment Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va…

L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era situat vora la desembocadura del Foix, prop del cap de Sant Pere Les darreres restes conservades no fa gaires anys foren completament destruïdes en urbanitzar-se l’indret Era situat dalt d’un petit turó on actualment hi ha una casa d’estiueig, prop d’on hi havia l’estany anomenat de la Marmota o Marmorta Era un priorat de l’orde augustinià que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, i que es documenta per primera vegada l’any 1205 Fou establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç Hi ha una…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i…

Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les parròquies del…