Resultats de la cerca
Es mostren 821 resultats
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
La paleta de la natura
Del gran i polifacètic artista xinès Wang Wei 699-759 es diu que els seus poemes eren quadres i les seves pintures poemes En una poesia impregnada de sentiment místic envers la natura, deixà escrit a propòsit de l'esclat primaveral de les boscanes florides “El pescador navegà riu amunt, s'enamorà de la primavera als turons Els presseguers que en flor vorejaven els ribatges es perdien en la distància Assegut, mirà els arbres de carmí No sabia quant havia navegat S'acostà a les aigües verdejants, tot sol al bell mig del paradís“ Si res caracteritza les boscanes als ulls de qualsevol observador…
Lleuger, aïllant, impermeable
L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…
activitats subaquàtiques

El buseig de competició combina habilitats com el salt, el rescat i el treball en parella
Arxiu Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es fan sota la superfície de l’aigua, bàsicament del mar però en alguns casos també en aigües interiors o en piscines.
Sovint hi ha una certa confusió terminològica a l’hora de referir les diferents activitats subaquàtiques, es barregen el busseig, el submarinisme, l’escafandrisme i altres termes que cal discriminar bé, ja que es tracta d’especialitats diferents relacionades amb la immersió La immersió en apnea, la pesca submarina i l’escafandrisme en són les principals, però en l’àmbit de la competició també es practiquen altres especialitats com la natació amb aletes, l’orientació subaquàtica, l’hoquei i el rugbi subaquàtics, i el tir activitat d’entrenament relacionada amb la pesca submarina D’altra banda…
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C,…
clorur d’alumini
Química
Clorur anhidre AlCl3 (o més exactament Al2Cl6) que forma pólvores blanques sublimables a 183°C que fumegen a l’aire humit i són obtingudes en gran escala fent passar clor sobre una mescla de carboni i bauxita a alta temperatura: .
És molt utilitzat com a catalitzador en la indústria del petroli En química orgànica és el catalitzador més important de la reacció de Friedel i Crafts Amb l’aigua dóna un hidrat AlCl 3 6H 2 O, compost cristallí hidrolitzable obtingut tractant amb àcid clorhídric l’alumini o el seu hidròxid El clorur d’alumini anhidre dóna també composts d’addició amb nombroses substàncies
newvicon
Electrònica i informàtica
Comunicació
Analitzador d’imatge, d’estat sòlid, la capa fotoconductora del qual és constituïda per una heterojunció formada per una subcapa de selenur de zinc (ZnSe) i una altra que és una mescla de telur de zinc (ZnTe) i telur de cadmi (CdTe).
Durant el funcionament, aquesta heterojunció es polaritza en inversa i proporciona una característica de transferència molt lineal, tot i que, a diferència d’altres tipus de cambres, no és possible d’ajustar-ne la sensibilitat fent variar el potencial aplicat Aquest analitzador es caracteritza per la seva alta resolució i sensibilitat, que s’estén fins i tot a la zona de l’infraroig proper
nènia
Literatura
Cant funeral romà, mescla de lamentació i de pregària per un difunt, que, segons un ús antiquíssim, encara viu al temps de Plaute, entonaven les dones preficae (les ploradores) que acompanyaven el fèretre, amb uns esquemes fixos i amb l’acompanyament de flauta.
Gradualment anà essent substituïda per la laudatio
convertidor de freqüència
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que forma part de la majoria dels radioreceptors i que fa les dues funcions de generació local d’oscil·lacions i mescla d’aquestes amb el senyal recollit per l’antena, de manera que és obtinguda una freqüència inferior, anomenada intermèdia.
Aquesta doble funció constitueix la base dels aparells heterodins i superheterodins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina