Resultats de la cerca
Es mostren 2848 resultats
Giambattista Tiepolo
La venedora de taronges , de Giambattista Tiepolo
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor venecià.
Deixeble de Gregorio Lazzarini, apareix inscrit a la confraria de pintors l’any 1717 El 1739 era considerat “el més famós entre els virtuosos” El seu nom fou aviat conegut per les corts europees, que el cridaren Treballà a Würzburg 1751-53 i per al rei Carles III, que li encomanà la decoració del Palacio Real de Madrid 1762-64 i diversos quadres de cavallet Hom en pot parlar com d’un dels més grans artistes del s XVIII Dibuixant de primer ordre, les decoracions murals i de sostres, de complexa composició perspectiva, no tenen secrets per a ell En un sistema de comparacions, sempre fals però…
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, peròen alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano de Lluís del ↑ Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’ins-criuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes en català glossa sovint els temes populars, i en algun cas segueix…
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist , Bartolomé Aparicio…
Cabirol
El cabirol Capreolus capreolus ha sofert una forta persecució per l’home Durant l’hivern conviu amb l’isard en el bosc, però mai no n’abandona l’espessor, mentre que l’isard, així que la fusió de la neu ho permet, corre cap a les crestes i els cims més enlairats Juan A Fernández El cabirol és un cèrvid de dimensions relativament petites pesa entre 15 i 30 kg i mesura de 66 a 78 cm d’alçada a la creu, de caràcter esquiu i escapadís i bon corredor i nedador Els mascles presenten banyes curtes, d’uns 23 cm, amb dues o tres puntes No tenen glàndules preorbitals tanmateix, posseeixen una…
Gro Harlem Brundland: el dret a l'esperança
La citació que segueix, breu però representativa, és extreta de la intervenció de la jove brasilera Cacilda Lanuza, efectuada en una de les audiències públiques organitzades per la Comissió Brundtland World Commission on Environment and Development, o Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament els dies 28 i 29 d’octubre de 1985 a São Paulo per a la preparació del seu famós informe Mai abans els ecologistes de base, els humiliats i els ofesos de tota condició, els marginats, no havien estat convocats a prendre la paraula en una instància oficial de tan alt nivell com una comissió…
Edat Mitjana
Música
Nom que tradicionalment designa el període de la història occidental que segueix l’Antiguitat clàssica i precedeix el Renaixement; el seu àmbit cronològic sol situar-se entre els anys 500 i 1430.
L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
Sant Sadurní d’Esdolomada (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis i el campanar d’espadanya aixecat sobre el mur de llevant de la sagristia ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní centra el nucli ponentí d’Esdolomada El poble d’Esdolomada es troba enlairat a la riba dreta del barranc del Congustro 1 030 m Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931879 S’hi arriba per una pista forestal que s’agafa a la Pobla de Roda i segueix el curs del barranc JBP Història Es tenen referències del lloc per primera vegada gràcies a l’acta de consagració —que algun autor creu falsa— de l’església de Güel de poc…
matrilineal
Antropologia
Dit del grup social (llinatge, clan, etc.) i del sistema d’organització en què el parentiu i la pertinença al grup són determinats per un tipus de descendència que segueix la línia materna.
El sistema matrilineal, també anomenat matrilinealisme , comporta així mateix l’herència dels béns materns i el fet que el control i l’educació dels fills corresponguin al germà gran de la mare i no al pare
crudivegetarià | crudivegetariana
Dietètica
Vegetarià que segueix un règim alimentari basat en el consum, de manera exclusiva o en una proporció elevada, d’aliments crus, incloent-hi els germinats i els fermentats, o cuits a baixa temperatura.
La dieta inclou, a més de productes d'origen vegetal, també alguns productes d’origen animal que no comporten el sacrifici de l’animal, com ara la mel o la llet fresca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina