Resultats de la cerca

Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui…

La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…

Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…

Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…

La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…

Situació L’antic pont, avui enrunat, fou construït sobre el riu Anyet, a poca distància aigües avall del veïnat de Vilartolí, poblat que es troba a 2 km a tramuntana de Sant Climent Sescebes Mapa 220M781 Situació 31TDG982935 Hom pot arribar a Vilartolí des de Sant Climent Sescebes, per un camí de terra El veïnat, de cases i masos que no s’agrupen en un nucli compacte, s’escampa pels vessants i turons situats a la dreta del riu Història Vilartolí és un lloc documentat entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes la segona meitat del segle X anys 974, 982 i 990 L’any 989, en el seu…

A tocar de les ruïnes de les construccions monàstiques que envolten el claustre pel sud, l’est i l’oest, es veuen encara algunes restes dels murs del primitiu recinte fo ificat, que defensava únicament el monestir i els edificis immediats Els sectors més visibles són ara els de llevant i migdia El llenç meridional, d’una alçària aproximada de dos metres, és el que conserva l’aparell més antic fou bastit amb pedres de mida petita, en general de granit, sense treballar, que es disposen en filades d’ opus spicatum força ben marcat en alguns llocs També hi ha rastelleres de pedres inclinades en…

L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que…

Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…

Situació Fortalesa de la qual queden escassos vestigis, com succeeix en la majoria de castells d’aquest sector ECSA - V Hurtado En una petita vall formada pel torrent de Vinyoles a més de 1 000 m d’altitud i a tocar de l’església de Sant Cristòfol es troben, aprofitant un sortint de la roca, les restes del castell de Sant Cristòfol o Castell de Vinyoles Mapa 35-10216 Situació 31TCG852889 Tot seguint la carretera que va d’Arsèguel als pobles d’Ansovell i de Cava, a uns 4 km s’arriba davant d’un antic molí i d’una casa anomenada Can Neguí Cal prendre llavors una sendera que puja a…