Resultats de la cerca

Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar S'afilià a la Joventut Maurista En esclatar la Guerra Civil de 1936-39 passà a la zona franquista, i lluità al front d’Aragó Entrà a Sabadell amb les tropes de Franco 1939 El 1940 fou nomenat alcalde interí, i el 1942 titular, de Sabadell exercí el càrrec fins el 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial Fou membre de les Corts Espanyoles 1942-48 i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat, entitat que contribuí a fusionar amb l’…

Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins Palizzi, Chiamonte, etc Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols El regent Joan obtingué la pau de Catània 1347, però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec…

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…

Continuà l’obra iniciada pel seu pare, Junius Spencer Morgan 1813-90, amb la creació del banc JPMorgan and Co, gràcies al qual es pogué introduir en el finançament de les primeres indústries nord-americanes, la majoria de les quals arribà a controlar a partir de la creació de la General Electric Co 1892 i de la concessió estatal per a la construcció de la xarxa ferroviària El seu fill John Pierpont Morgan 1867-1943 obtingué beneficis extraordinaris com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que li permeteren de consolidar el grup Morgan Superat el període de postguerra, en…

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano de Tamarit o…

Entre els seus membres es destacaren P'otr Dmitrevič Gorčakov 1790-1868, general moscovita que participà en la campanya contra Napoleó 1812-13, en la guerra contra Turquia 1829 i en la de Crimea el seu germà Mikhail Dmitrevič Gorčakov 1793-1861, príncep i general, que reprimí la revolta de Polònia 1830-31 i fou cap d’estat major durant la repressió de la revolució hongaresa 1849, dirigí l’exèrcit rus a Crimea 1855, i fou nomenat lloctinent general de Polònia 1856, i llur cosí Aleksandr Mikhajlovič Gorčakov 1798-1883, príncep i diplomàtic, que fou ministre d’afers estrangers des…

Succeí a la Royal Adventurers into Africa fundada el 1663 pel duc de York que, després de la segona guerra angloneerlandesa, perdé els forts i les factories de la costa de Guinea tractat de Breda, 1667 A causa d’això, el tràfic d’esclaus restà a les mans dels neerlandesos fins a la creació de la Companyia Africana Aquesta fundà Accra i Ouidah i controlà el litoral des del Senegal fins a Angola El 1698 el comerç d’esclaus restà a la disposició de tots els traficants anglesos que paguessin un 10% del valor del carregament en benefici de la companyia Però aquesta quantitat no era…

Se circumscriu en principi al sud i sud-est asiàtic Fou fundat a partir de la iniciativa de sis membres del Commonwealth l’Índia, el Pakistan, Sri Lanka —aleshores Ceilan—, Austràlia, Nova Zelanda i la Gran Bretanya Posteriorment s’hi afegiren el Japó i els EUA Aquests darrers cinc membres es comprometien a proporcionar ajut econòmic i assistència tècnica els beneficiaris de l’ajuda foren, fins a la fi de la guerra freda, estats no socialistes de l’Àsia del sud i del sud-est que s’anaren incorporant gradualment Inicialment els plans d’ajuda foren sexennals, però a partir del 1980…

El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat corporatiu…