Resultats de la cerca

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…

Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Alt Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de Comunicació La comarca de l’Urgellet o de l’Alt Urgell comprèn, geogràficament i econòmicament parlant, quatre zones ben diferenciades la part alta, poc poblada, típicament muntanyenca, que correspon a la zona del Pirineu axial la zona intermèdia o depressió, la més poblada i que s’estén a banda i banda del cursos fluvials els relleus pre-pirinencs, amb els estrets congostos on l’assentament humà és minso a causa de la pobresa de la zona i, finalment, la zona baixa, fora ja del…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…

Situació Vista aèria de l’església, situada a la part alta de la vila ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Vilanova de Meià, dominant el nucli urbà A Vilanova de Meià s’arriba per una carretera que surt de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp JAA-MLlC Mapa 33-13328 Situació 31TCG364513 Història A l’inici aquesta església probablement fou una sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià, fins que vers la segona meitat del segle XII els senyors del castell de Meià decidiren construir una nova població a la vall i l’establiren als peus…

Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…

Situació Vista aèria del castell, l’església i les altres edificacions que formaven l’antic poblat de Tamarit ECSA - J Todó El castell de Tamarit és situat a la costa, en un petit promontori rocallós, prop de la desembocadura del riu Gaià El castell és la part més vistent de tot el conjunt, integrat, a més, per una església i altres vestigis de cases pertanyents a l’antic poble d’origen medieval, avui despoblat a causa de la manca de salubritat del lloc, pròxim als aiguamolls de la desembocadura Tot el conjunt era envoltat antigament per un clos murat Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546…

Situació Façana d’aquesta església, annexa al claustre de la catedral i originàriament capella del Palau Episcopal M Vergés La capella de Santa Llúcia és situada dins el conjunt catedralici, fent angle entre el carrer de Santa Llúcia i el carrer del Bisbe Antigament havia format part de les edificacions del Palau Episcopal i al segle XV fou integrada en el claustre de la catedral gòtica MLIR Història L’any 1257, un cop enllestida bona part de la construcció del nou Palau Episcopal, el bisbe Arnau de Gurb 1253-84 obtingué la cessió d’un solar al davant, a tocar del cementiri de la catedral…

Definició El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèllules leucèmiques les cèllules leucèmiques s’acumulen a la medulla òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cellulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges, el ronyó i…