Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
sulfat d’argent
Química
Cristalls molt poc solubles en aigua que es fonen a 657°C i s’ennegreixen per acció de la llum, obtinguts fàcilment a partir de solucions concentrades de nitrat d’argent i un sulfat.
carnal·lita

Carnal·lita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de magnesi
i de clorur de potassi
hidratat, amb el 8,7% de magnesi, el 14,1% de potassi, el 38,3% de clor i el 38,5% d’aigua.
Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona
bus
Persona que opera submergida enterament dins l’aigua, especialment la que, equipada amb un escafandre
, pot descendir a profunditats considerables i romandre-hi més o menys temps, generalment per efectuar-hi algun treball.
amigdalina
Bioquímica
Glucòsid cianogenètic present en les llavors de moltes rosàcies, de fórmula:
Soluble en aigua i en alcohol calent, insoluble en èter, és obtinguda de les ametlles amargues desengreixades per extracció amb alcohol bullent.
Dóna un trihidrat que es fon a 200°C l’anhidre es fon a 214-216°C L'emulsina i els àcids minerals diluïts l’hidrolitzen i donen àcid cianhídric, benzaldehid i dues molècules de glucosa És emprada en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues
aforament per dipòsit gradual
Construcció i obres públiques
Aforament directe consistent a mesurar el temps que l’aigua procedent del conducte que cal aforar triga a omplir un volum (cubicat amb precisió anteriorment) contingut entre dos nivells determinats d’un dipòsit.
Dividint aquest volum pel temps registrat, hom obté el cabal
canal
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte obert, de secció semicircular, que serveix per a recollir l’aigua de la teulada i que és format amb peces de terrissa, teules de forma especial (tortugues), planxa de zenc o fibrociment.
L’aprofitament dels recursos animals de les boscanes decídues
L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…
Bassella
Bassella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…
Els jaciments oligocens
Als Països Catalans s’han trobat jaciments importants de la flora oligocena Es destaquen sobretot els que s’han trobat a la conca sannoisiano-estampiana dels voltants de Cervera Segarra, conjunt de jaciments que es poden comparar amb els més rellevants del continent pel que fa a aquest període Jaciments de Son Fe i de Selva Mallorca En alguns dipòsits lacustres que contenen lignits pertanyents al complex Eocè superior-Oligocè a les zones de Son Fe i de Selva, s’hi han recollit, principalment a la mina de lignit de Son Fe Alcúdia, restes de vegetals, en general en estat de conservació…
Cremada
Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques , causades pel contacte amb una font de calor intens Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques , causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents Les cremades són molt freqüents, ja que es produeixen sovint com a conseqüència d’accidents domèstics, laborals i d’altres àmbits Les causes de les cremades tèrmiques…