Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics La seva creació s’esdevingué per la unió de dues entitats que ja existien…
circular de cordó
Patologia humana
Anomalia de la posició del cordó umbilical que consisteix en un enrotllament del cordó al voltant d’una part del cos fetal, com ara el coll o un membre, en el moment del part.
Si hom no pren les mesures pertinents, es pot produir una obstrucció més o menys important dels vasos sanguinis umbilicals, amb el risc consegüent de sofriment fetal
barca
Barques
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.
Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model mallorquí 1, cap de…
serrà
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, de fins a 40 cm de longitud, de color bru clar amb nou bandes transversals vermelles o fosques al tronc.
Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa
alteració
Música
En una composició musical escrita en el sistema tonal, efecte de modificar en un o dos semitons l’altura d’una nota respecte a la seva entonació en la tonalitat de base.
El signe que la indica rep el nom d'accident i pot figurar, bé a l’armadura alteració constitutiva , i afecta a tota l’obra, o bé en el curs d’un passatge alteració accidental , i aleshores només afecta una nota determinada
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…
desprescripció
Medicina
Retirada planificada d’un medicament a una persona amb un o més problemes de salut crònics, generalment d’edat avançada i en situació de polimedicació, com a conseqüència d’una revisió de la medicació.
Generalment la desprescripció es realitza per manca d'evidència sobre l'efectivitat del medicament, per possibles reaccions adverses amb altres medicaments o per canvis en els objectius terapèutics
espergulària
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears oposades, amb estípules escarioses, de flors blanques o rosades, aplegades en cimes, i de fruits en càpsula trivalva.
L' espergulària vermella o herba passerella S rubra , de 5 a 15 cm d’alt i amb flors rosades, és comuna en vores de camins i llocs ruderals
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
unitat
Filosofia
En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la…