Resultats de la cerca
Es mostren 1480 resultats
Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja (Cervera)
Art romànic
Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…
Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes ensenyant un infant Colom (escultura del monument a Colom de Barcelona)
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Literatura
Història
Procurador reial i nobiliari, mercader i cosmògraf, molt conegut per la seva activitat cartogràfica.
Vida i obra La seva família provenia de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica De ben jove marxà de Vidreres a Nàpols i a Palerm, on cursà estudis El 1466 entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de…
,
Castell d’Agramunt
Art romànic
La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…
illa de l’Imperial
Illa
Illot (70 m alt.) situat a l’extrem sud-oriental de l’illa de Cabrera, que tanca pel sud el codolar de l’Imperial
.
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…
Albelda

La col·legiata d’Albelda
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera i el Segrià.
S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya i de les seves desviacions séquia de la Magdalena El 1972 hi havia 3233 ha censades el 62,5% del terme de les quals és conreat el 71%, majoritàriament pels mateixos propietaris Els conreus principals són el de cereals ordi i blat i el d’arbres fruiters pomers, presseguers, perers La ramaderia porcins i ovins i l’aviram completen les activitats econòmiques A la zona més muntanyosa hi ha una gran finca de…
vescomte
Història
A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte, generalment a la capital o en un pagus del comtat.
Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els…
Jaume de Prades i d’Arenós
Història
Segon fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d’Arenós.
El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove 1398, que li donà també 1407 les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a Provença 1398, i la de l’…
Marcabrú
Literatura
Trobador.
D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina