Resultats de la cerca

Fundat el 1932, fou una de les entitats pioneres en la difusió popular de l’esport a les comarques gironines L’equip de futbol fou campió provincial de Girona 1934 Desaparegué amb l’esclat de la Guerra Civil

Fill de Huayna Cápac, n'heretà la regió dels quitus, que passà al seu germà Atahualpa Esclatada la guerra civil, les forces d’aquest venceren les seves a Riobamba i a Cotabamba 1532, el capturaren i l’executaren

Jugà al Futbol Club Barcelona fins l’any 1936 Després de la Guerra Civil s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1941 El 1943 disputà un partit amb la selecció espanyola

Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els…

Unes 350000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió, segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, es manifesten a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya sota el lema "Prou recuperem el seny" La mobilització va des de la plaça d’Urquinaona fins al parc de la Ciutadella, on personalitats de l’espanyolisme, entre d’altres, l’escriptor Mario Vargas Llosa, l’exministre socialista Josep Borrell, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el catedràtic de Dret constitucional Francesc de Carreras pronuncien discursos que tenen en comú els atacs sense…

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Féu estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1931 Treballà en diverses empreses constructores Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Xile Hi residí a Chillán, fins el 1944, i més tard es traslladà a Santiago de Chile Reprengué els estudis tècnics, i, el 1954, es llicencià en enginyeria civil a la Universitat de Xile Atret pels freqüents seïsmes en el país, s’especialitzà en construccions afectades pels terratrèmols i en estructures de fusta Dins de la seva obra constructora, cal destacar obres de…

Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la Guerra Civil de…

De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre del comitè de…

Edità 12 números entre el 1982 i el 1988, amb un tiratge de 1000 exemplars i una periodicitat irregular El títol del primer número fou Guaita Regida per joves investigadors universitaris, tractà amb rigor científic una gran diversi-tat d’àmbits del pensament entre els quals predominà la història per l’interès de conèixer el País Valencià i reflexionar-hi des d’una de les seves comarques capdavanteres, la Safor, en un moment d’auge de la història local Però abastà, així mateix, tots els camps de les humanitats i s’obrí a les ciències experimentals, a més d’incloure seccions de caràcter…