Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
pàl·lid
Anatomia animal
Nucli gris del sistema nerviós central, que, juntament amb els altres nuclis de la base de l’encèfal, forma part del sistema motor extrapiramidal i per tant intervé en el control de la positura i del moviment.
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la…
Les himenoquetàcies
Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…
Els mesozous
Els mesozous constitueixen un petit grup d’organismes pluricellulars i endoparàsits que viuen en els nefridis dels calamars i els pops, i en els teixits d’altres invertebrats marins Hom ha interpretat la seva morfologia de dues maneres diferents hi ha qui considera que són formes molt modificades d’un altre grup d’invertebrats concretament, de trematodes digenis, que s’han simplificat a causa de la seva vida parasitària els altres, per contra, pensen que es van originar a partir d’algun tipus de protists ciliats Durant molt de temps han estat considerats dins el fílum dels asquihelmints No…
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
mosca de la fruita
Mosca de la fruita
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 6 mm de llargada, de cap groc i amb el dors gris, els costats groguencs, el ventre lleonat, les potes grogues i les ales irisades i amb una banda fumada.
Les femelles injecten de 300 a 400 ous en els fruits de diversos arbres, mitjançant un llarg oviscapte Estesa per tota l’àrea mediterrània, constitueix una plaga molt perjudicial, que hom ataca amb èsters fosfòrics
pardal roquer
Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que té una envergadura de 120 a 130 mm, el cos i les ales d’un color marró o gris i presenta taques ocel·lars a les ales.
La femella té una atracció molt forta sobre els mascles Es troben voleiant des de l’abril fins al juny, i les larves, fitòfagues, perjudiquen les pereres i altres arbres fruiters