Resultats de la cerca

Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les…

Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…

Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96,  Narcís Serra i Serra 1996-2000,  Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera  2011-14 i Miquel Iceta  2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros  i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…

Fou fundat l’any 1899 amb el nom de Barcelona Lawn Tennis Club per ciutadans anglesos residents a Barcelona, entre els quals hi havia Kendall Park o els germans Witty Fou el primer club de tennis de l’Estat i un dels principals impulsors del I Concurs Internacional de Lawn-Tennis 1903 i de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona 1904 L’any 1905 es fusionà amb el Catalunya Lawn-Tennis Club tot i que mantingué el nom original El 1913 la Casa Reial li concedí el títol de reial i adoptà ja la denominació actual Deu anys després collaborà en l’organització dels Campionats del Món de Tennis en…

A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos Inclou les colleccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans” Entre les primeres biografies publicades destaca Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món 1952, de Sebastià Juan i Arbó les memòries de C Soldevila núm 2, 1951, i les de Josep Maria de Sagarra núm 7, una obra acabada d’escriure l’any 1954 L’original de Sagarra, de més de 1600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor En els mateixos anys…

El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de  Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…

Ciutat d’origen celta, fou la primera on es practicà el cant gregorià difós pel bisbe Amand Aquesta pràctica de cant va tenir un gran desenvolupament a la ciutat fins al final del segle IX, en què el gregorià començà a perdre importància Fou amb el minnesang , una forma de cançó fruit de la cultura dels trobadors, que Estrasburg inicià una nova vida musical Entre els principals autors d’aquest gènere, cal destacar Ulrich von Gutenbourg, Reinmar von Hagenau i Hesso von Strassburg L’actual catedral, la construcció de la qual s’inicià el 1176, tingué el primer orgue un segle després Aquest orgue…

En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…