Resultats de la cerca
Es mostren 1240 resultats
premis de la Crítica
Premi literari que atorga anualment, des del 1956, l’Asociación Española de Críticos Literarios a les millors obres literàries en llengua castellana, catalana, gallega i basca, en les categories de narrativa i poesia, publicades a l’Estat Espanyol durant l’any anterior.
En català, s’atorgà per primera vegada l’any 1962, però no es tornà a proclamar de nou fins al 1976 L’any 1977 no es concedí per regularitzar les dates, i des del 1978 ha estat atorgat anualment Des del 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana qui coordina el guardó Relació de guardonats en llengua catalana narrativa 1962 Bearn de Llorenç Villalonga 1976 Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel 1977 no s’atorga per regularitzar les dates 1978 L’endemà de mai de Miquel Àngel Riera 1979 Notes del capvesprol de Josep Pla 1980 Viatges i flors de Mercè Rodoreda 1981 Les…
premi Carles Riba
Premi de poesia en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial Proa.
Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…
Universitat Pompeu Fabra
Educació
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 18 de juny de 1990.
Els trets que defineixen el model de la institució són universitat urbana plans d’estudis innovadors estructura trimestral del curs alta dedicació docent del professorat treball amb grups reduïts possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger programes de pràctiques en empreses i institucions àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents les ciències socials i humanes facultats d’Economia…
,
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura
Música
Compositor, músic i escriptor.
Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…
, ,
Sant Esteve de Madremanya
Art romànic
Situació Sant Esteve de Madremanya, edifici del final del període romànic, de tipologia molt interessant, de perspectiva original a causa del terrabastall que allarga els seus murs i la fa més esvelta F Tur S’accedeix a Madremanya per la carretera comarcal que de Bordils arriba a Corçà, per Sant Martí Vell i Monells, a uns 12 km de Girona L’església és situada al mig de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG965489 MLlC Història Disposem d’algunes notícies del segle XIV referents a aquesta església parroquial de Sant Esteve del 1300, el lluïsme que atorgà el bisbe de Girona, Bernat,…
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
Santa Magdalena de Montpalau (Argelaguer)
Art romànic
Situació L’església de Santa Magdalena és la capella del castell de Montpalau, les ruïnes del qual s’aixequen damunt la riba dreta del Fluvià, al costat de migjorn del nucli de Sant Jaume de Llierca La situació, doncs, i el camí per arribar-hi són els mateixos que hem indicat per al castell de Montpalau Història La capella del castell de Montpalau, dedicada a Santa Magdalena, fou fundada i feta bastir al començament del segle XIII per Arnau de Sales, senyor del castell de Sales Aquesta família donà en feu a la segona dècada de la tretzena centúria la vila d’Algelaguer, el seu terme i el…
Santa Margarida de la Cot (Santa Pau)
Art romànic
Situació Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església J Todó-TAVISA Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc Mapa 295M781 Situació 31TDG623657 Hom hi pot accedir per la carretera d’Olot a Santa Pau Al quilòmetre 6, al coll de Caselles, surt un camí que passa per la casa de Caselles i amb uns 25 minuts hi porta JVV Història La capella romànica de Santa Margarida de la Cot, que depèn de…
Josep Maria Forn i Costa
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic.
Vida Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté , al qual seguiren La rana verde 1957 i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, Cara de goma 1957, José Buchs i Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Francesc Rovira i Beleta El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide PC Teide, fundada sis anys enrere per…
,
Pere Palay i Companyia, fabricant de galetes a Badalona
Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial La fàbrica s’installà a Badalona el 1859 La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860 Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm 1 El seu primer producte va ser la galeta comuna, és a dir, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina