Resultats de la cerca

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de confirmació de…

Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090 Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094 El 19 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà, a més dels…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…

Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa Maria de Meià, en…

L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a l’església…

Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les voltes apuntades…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…

Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Situació Mapa 362M781 Situació 31TCG812308 El temple de la Mare de Déu de l’Avellana és situat al peu de la pista que duu a Calaf des de Vallmanya i a 2,500 km d’aquesta parròquia És a mà esquerra, i forma un conjunt amb un petit cementiri que encara s’usa, la qual cosa fa que encara avui aquest temple conservi el títol de sufragània de Vallmanya, a causa dels enterraments que s’hi fan dels difunts de les sis o set cases d’aquest entorn L’advocació és deguda al topònim d’aquest lloc, conegut per l’Avellana, i terme de l’…

Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…

L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…