Resultats de la cerca
Es mostren 2675 resultats
Sant Joan de Fullà o del Veïnat d'Amunt
Art romànic
Situació Sant Joan de Fullà, un edifici molt senzill, d’avançada època romànica, sense cap característica destacable ECSA - A Roura L’església de Sant Joan és situada al Veïnat d’Amunt, un dels tres nuclis, el més meridional, que formen el municipi Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 25” N - Long 2° 22’ 1” E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-6, que neix de la N-116 poc després de Vilafranca del Conflent en direcció a Puigcerdà Història Capella del Veïnat d’Amunt, dependent de la parròquia de Santa Eulàlia de Fullà L’actual Veïnat d’Amunt correspon a la villa de Cercet, que és…
Sant Climent del Flequer (Sant Feliu de Codines)
Art romànic
L’antiga ermita de Sant Climent del Flequer, de la qual queden tan sols petites restes, es trobava situada just al mig de l ‘actual demarcació entre el mas Flequer i i el mas del Perer de Planes L’ermita deu el seu nom al mas Flequer, que apareix documentat per primera vegada el 1410 com en Flaquer No obstant això, en diferents compra-vendes de terres se’ns parla d’un lloc anomenat Planes Podria ser que, dintre d’aquesta demarcació, perfectament organitzada ja al final del segle XI, es construís l’ermita de Sant Climent i servís de centre religiós per als habitants dispersos de muntanya No…
Castell de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre…
Sant Salvador de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca…
Sant Julià de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any…
Santa Magdalena de Morellàs (Morellàs i les Illes)
Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…
Marededeu de Llo
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la…
Sant Pere de Sedret (la Tor de Querol)
Art romànic
El llogaret i antic poble de Sant Pere de Sedret és situat al sud-oest del poble d’Iravals Aquest lloc és esmentat des de molt antic en la documentació, concretament l’any 862, en un judici celebrat a la cort de Salomó, comte de Cerdanya, celebrat a All, pel qual es deia que la villa Settereto havia pertangut, per aprisió, al comte Asnar Galí d’Urgell i Cerdanya aquest l’havia cedida a la seva filla Ailo que la transmeté al seu nebot Guitiscle, i finalment pervingué a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Posteriorment, el 908, Redlinda, dita Richica , probablement filla de Guitiscle va…
Berenguer Arnau de Cervelló i de Queralt
Història
Baró de la Llacuna, conseller i camarlenc del rei Martí; fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…
Sant Joan del Galí

Vista de Sant Joan de Riuprimer o del Gali, Vic (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Antiga església, també dita de Sant Joan de Riuprimer, i quadra civil del municipi de Vic (Osona), sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina