Resultats de la cerca
Es mostren 1891 resultats
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…
Les grafidals
Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…
coloquinta

Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps
Sant Andreu de Malgrat de Noves (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars Tanmateix, Malgrat de Noves fou…
Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’absis ofegat per construccions posteriors F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix un petit nucli habitat, situat al cimal d’un turó que es dreça a la riba esquerra del Cardener, prop de la carretera de Manresa a Solsona, a la banda septentrional del terme, ja ranejant el territori de Callús Long 1°47’19” -Lat 41°46’15” Hom hi va des de Manresa per la carretera de Cardona, al quilòmetre 6,8 de la qual i a mà dreta, trobarem un camí que, amb un breu recorregut, porta a l’església Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es…
Sant Serni d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
Situació Petita ermita d’estructura molt arcaica, ara en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font L’ermita de Sant Serni es troba davant de l’antic poble d’Aulet, però a l’altra banda del torrent homònim, damunt de la carretera N-230 Mapa 32-10213 Situació 31TCG132903 Per a anar-hi des de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 que continua vers el Pont de Suert, i girar pel trencall, a mà esquerra, que mena al poble de Sant Orenç Des d’aquí, en direcció nord-est es pot veure l’ermita de Sant Serni per a arribar-hi no hi ha camí marcat, però l’accés és fàcil, ja que només cal fer un recorregut de…
Cent seixanta-quatre multinacionals industrials. 2001
Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol No eren incloses, en la llista les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc— les del sector de la construcció —FOC, Comsa— les empreses financeres Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona les empreses turístiques —Husa, Derby, etc— les multinacionals domiciliades a la…
Loyset Compère
Música
Compositor francès.
Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina