Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
Caront
Astronomia
Satèl·lit de Plutó.
Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de…
úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
forma social asiàtica
Sociologia
Una de les formes socials que tenen o han tingut vigència històrica, segons els estudiosos influïts per Marx.
El seu mode de producció es basa en la propietat estatal de la terra, instituïda per a efectuar treballs collectius a gran escala embassaments, canalitzacions, etc lligats a una agricultura d’irrigació artificial L’absència de propietat privada del sòl dóna una gran cohesió interna a la comunitat local, que esdevé invulnerable al pas dels anys i de les guerres L’estat dirigeix d’una manera centralitzada els grans treballs d’irrigació i concentra la major part de l’excedent, i aquesta centralització dóna lloc a l’anomenat despotisme oriental, forma social dominant a Egipte,…
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…
Estatut Interior de Catalunya del 1933
Dret català
Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució…
Castell dels Mòros (Caudièrs de Fenolhet)
Fortificació situada a l’E del Serrat dels Avets, a l’obaga de la vall lateral que, des del pla de Caudièrs, porta al coll de Sant Loís Les restes són situades exactament sota un giravolt que fa la carretera en aquest indret Aquesta construcció tenia una planta quadrangular Actualment se n’ha conservat l’angle nord-est, que és acabat amb un esperó prominent L’alçada d’aquest mur arriba als 5 m El mur est, a l’interior, té ara una longitud d’uns 14 m l’esperó sobresurt uns 10 m més El mur nord, també a la cara interna, fa uns 23 m de llargada, bé que segurament era almenys uns 10…
Sant Jaume de Calaons (Catllà)
Art romànic
Aquesta església, refeta en època moderna, és situada al nord-est de Catllà, en un planer de la riba esquerra del còrrec dit de les Illes, a una altitud de 531 m El lloc de Calaons, o millor dit, Casalons , és esmentat per primer cop l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII que confirmà les possessions de Cuixà Ipsa archa de Casalono és l’afrontació oriental de la villa de Catllà Es tracta d’una referència a un dolmen del mateix indret La butlla del papa Sergi IV del 1011 adreçada a Cuixà parla del villare Casalonos La primera menció de l’església de Sant Jaume de Calaons és del 1225, i…
Joan Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català.
El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de la cort del…
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’…
Irrigació i innervació de la cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina