Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
estrep

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’estrep
Construcció i obres públiques
Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…
Sallagosa
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall del Segre, des del final de la vall de Llo a l’enclavament de Llívia; el 1974 li fou annexat el terme de Llo.
S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…
Puigbalador
Puigbalador
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix).
S'estén des dels Clots de l’Ega 2 404 m alt, el pic de Ginebre 2 382 m alt, el roc Mercadal 1 742 m alt, el coll de les Ares i el serrat Cairol 1 648 m alt, al límit amb el Donasà Llenguadoc, fins a l’Aude, límit oriental del municipi només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres La part més alta del terme és boscada pi roig i pi negre La superfície conreada 138 ha és ocupada per cereals 9 ha, patates 4 ha i herba 122 ha La ramaderia havia estat la principal activitat econòmica Avui només resta un centenar de caps de bestiar…
Bicorb

Pintures rupestres de la cova de l'Aranya, Bicorb
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat al vessant oriental del massís del Caroig, que per la seva natura calcària presenta una morfologia càrstica complicada, amb successió de moles com la mola de Bicorb individualitzades per profundes gorges recorregudes per petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona El 90% del territori és improductiu hi ha sobretot garrigues i algunes pinedes Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita les aigües derivades de l’Escalona i produeix hortalisses els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i de vinya Hi predomina el règim d’explotació directa 98…
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
el Puigmal

Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…
hulla blanca
Economia
Física
Nom donat a l’energia obtinguda a partir dels salts d’aigua.
La proporció d’energia produïda per l’hulla blanca és més aviat modesta el 7% i sembla mantenir fins ara una tendència estable L’emplaçament ideal d’una central hidroelèctrica és aquell que proporciona la caiguda d’un gran volum d’aigua des d’una alçària considerable, amb escassa variació de flux entre estacions Bé que aquestes condicions naturals no són gaire freqüents, l’home pot aplicar una tecnologia que millori les condicions físiques locals Els perfeccionaments tècnics augmenten, però, els costs de producció El preu del kWh marginal d’origen hidràulic s’eleva a poc a poc, evolució més…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on és…
El Carxe
Un sector del vessant solell de la serra del Carxe Vicent Sansano El Carxe 218, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Carxe constitueix un massís prebètic, situat al terme de Jumella, en la regió de Múrcia, per bé que s’hi trobi població de parla catalana S’hi accedeix per una pista forestal que s’inicia al km 42 de la carretera del Pinós a Jumella És una serra molt escarpada, amb la cota màxima en el cim anomenat el Carxe, de 1371 m d’altitud Els materials que la formen són dolomies, margues, arenes i calcàries amb orbitolines, tots ells del Cretaci El que més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina