Resultats de la cerca

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i al límit amb la província d’Osca Limita al N amb els termes de Viella i Salardú Vall d’Aran, a ponent amb Montanui Ribagorça, al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de…

Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…

Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…

L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…

Retaule de la Mare de Déu d’Anglesola segon quart del segle XIV La seva disposició apaïsada ha fet pensar, fins i tot, que es podria tractar d’un frontal d’altar ©Museum of Fine Arts, Boston En el decurs dels segles del romànic, els altars dels llocs de culte van ser decorats amb frontals i, en alguns casos, també amb petits retaules, de vegades anomenats convencionalment antependis Les característiques de l’arquitectura romànica van afavorir que els àmbits eclesiàstics fossin decorats amb pintures murals que envoltaven l’altar, el qual, en ocasions, era sobremuntat per un baldaquí que,…

El 1907 l’historiador Josep Pijoan va veure a la botiga del carrer de la Palla de l’antiquari Celestí Dupont de Barcelona un gran relleu de pedra provinent d’Anglesola i va advertir la Junta de Museus de Barcelona del seu interès Era conscient de la notable qualitat del que ell interpretà com un frontal, segons manifesta en la carta adreçada a Raimon Casellas aquell any, però l’actitud dels vocals de la institució, poc receptius davant d’una realització gòtica en pedra, va abocar la peça a un llarg periple Durant un quant temps se’n perdé la pista, però la fortuna va fer que…

La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…

Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km 2, eren a llevant el terme de Barcelona per la riera de Magòria pel cantó de Barcelona hi havia el barri d’ Hostafrancs i Montjuïc amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984 A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins a la mar D’acord amb aquests límits el terme de Sants era format per dues àreees unides per una mena d’istme per sota de la carretera de la Bordeta La…

Estudis generals i catàlegs recents Alcolea i Gil, S L’art català dins Europa , Pòrtic, Barcelona, 2003 Alcoy, R «La pintura gòtica catalana», dins La pintura antiga i medieval a Catalunya , collecció Art de Catalunya Ars Cataloniae , vol 8, Edicions L’isard, Barcelona, 1998, pàg136-348 Alcoy, R «La illustració de manuscrits a Catalunya», dins Arts del Llibre Manuscrits, gravats, cartells , collecció Art de Catalunya Ars Cataloniae , vol10, Edicions L’isard, Barcelona, 2000, pàg11-149 Bagliori del Medioevo Arte románica e gótica dal Museo Nacional d’Art de Catalunya catàleg d’exposició,…