Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
L’art romànic al Perapertusès
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó El Perapertusès s’estén al llarg de la vall del riu Verdoble En bona part és el territori que hi ha a l’entorn de la fortificació encimbellada i envoltada d’espadats de Perapertusa o Pèirapertusa, en occità El paper de lloc central que té aquesta fortificació és evident A més, aquesta funció de centre d’un territori, de refugi natural de la població que habitava a la contrada, segurament té un origen en una època molt reculada en el temps * A part aquests…
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions,…
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi…
tàtar | tàtara
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turquesa procedent de l’Àsia Central que habita, majoritàriament, a la República dels Tàtars (Rússia), el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Pobles originàriament nòmades, les primeres referències els situen a Sibèria, a les vores del llac Baikal Tradicionalment guerrers, destruïren el primer imperi mongol, però foren anorreats per Genguis Kan 1202, al qual s’uniren en l’ Horda d’Or Convertits a l’islam al segle XIII, a mitjan segle XV constituïren tres kanats independents el de Kazan' 1450-1552, sotmès per Ivan el Terrible el de Qasimov 1452-1687, originari d’una branca del de Kazan’ i annexat a Moscou després que forçaren la població a convertir-se a l’Església ortodoxa russa, i el de Crimea 1420 Aquests kanats…
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que…
Camí de Toès a Entrevalls (Toès)
Art romànic
Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí de bast d’origen medieval ECSA - J Bolòs Camí que uneix el poble de Toès i l’antic poblet d’Entrevalls, tot enfilant-se, fent ziga-zagues, pel vessant obac de la muntanya Mapa IGN-2249 Es pot agafar a la part alta del poble de Toès, havent passat la via del tren i més enllà de l’església de Sant Genís, al cap de l’anomenat carrer d’Entrevalls Camí Aquest camí, que permet de comunicar les poblacions de Toès i Entrevalls, és un típic camí de bast creat almenys en època medieval Cal pensar que tant la villa de Toès com el vilar d’Entrevalls ja són…
Bornu
Geografia històrica
Regió de la conca del llac Txad, al nord-est de Nigèria.
És un territori de sorra i argila ondulat i inclinat vers el llac, vora el qual s’estenen aiguamolls salabrosos, i és travessat pels rius Komadugu Yobe, Komadugu Gana i Ngadda Hi ha una vegetació d’estepa al nord i de sabana i bosc clar al sud Els recursos econòmics són l’agricultura cotó, cacauets, goma aràbiga, arròs, mill i la ramaderia bovina i equina És poblada per negres kanuris, tuàregs, àrabs la població és de majoria musulmana Les principals localitats són Maiduguri i Nguru —terminals de ferrocarril—, i Potiskum, Damaturu, Dikwa Les primeres notícies de l’antic imperi de Bornu daten…
tribu
Història
A l’antic Israel, cadascun dels grups (en hebreu šebeṭ) en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia.
Segons la tradició bíblica eren dotze, i tenien llur epònim en els dotze fills de Jacob o Israel Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Isacar i Zabuló fills de Lia, Gad i Aser fills de Zelpà, esclava de Lia, Josep i Benjamí fills de Raquel, Dan i Neftalí fills de Balà, esclava de Raquel Segons la crítica moderna l’organització tribal d’Israel aplega elements històrics molt dispersos i entra en les característiques generals de l’organització del nòmades i seminòmades semites La tribu es dividia en llinatges i famílies, i el cap, si més no en…
etnobotànica
Antropologia
Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.
S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una En el seu…
olivera
olivera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les oleàcies, de 5 a 12 m d’alt, de soca i tronc gruixuts, de fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en drupa el·lipsoidal, primerament verds i finalment negres.
Els fruits, les olives , són comestibles i proporcionen un excellent oli de cuina La fusta és molt apreciada en la fabricació de mobles i d’estris diversos És un arbre molt conreat a la regió mediterrània, d’on és oriünd Detall de branca d'olivera amb fruits © MC L’olivera com a símbol de la pau té origen en el colom que tornà a l’arca de Noè portant-ne un branquilló Pintat sovint en sepulcres cristians primitius, és símbol de la pau eterna Els pobles mediterranis li han atribuït sempre un valor religiós creada per Atena, amb les seves branques foren coronats els guanyadors dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
