Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…

Traçat de la muralla de l’antiguitat tardana, superposada al teixit urbà actual, amb indicació dels eixos viaris principals i la situació de les restes constructives localitzades d’aquest període Centre d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona Un dels monuments més impressionants que ens ha arribat de la fase més antiga de la ciutat de Barcelona és la seva fortificació Les muralles de Bàrcino són un conjunt únic per la seva morfologia, dimensió i estat de conservació Es tracta sens dubte de l’element monumental identificador dels orígens de la ciutat Aquest mur defensiu es troba delimitat pels…

Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador de la riquesa i la…

Característiques del grup Aspecte extern d’un pauròpode, en visió dorsal A, × 80 i detall del final del tronc A’ , on hom distingeix 1 antena ramificada, 2 pseudocelles, 3 primera tergita, 4 primer parell de potes, 5 tricobòtria, 6 sisena tergita, 7 novè parell de potes, 8 placa anal Gustavo Hormiga, a partir d’originals diversos Els pauròpodes constitueixen la classe de miriàpodes de dimensions més petites Les seves tergites acostumen a fusionar-se per parelles i les antenes són ramificades Viuen amagats en llocs humits on poden trobar les restes orgàniques de què s’alimenten El…

Constitueixen un dels ordres de pisciformes que ha experimentat una radiació més gran reuneix de 3000 a 3500 espècies que mostren tota mena d’adaptacions morfològiques, pertanyents a sis famílies, una de les quals, la dels ciprínids, en conté el 80% El grup ha colonitzat les aigües d’Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord Les característiques que els defineixen són les següents en general, no tenen l’aleta adiposa que caracteritza els euteleostis primitius tenen l’aparell de Weber, que relaciona la bufeta natatòria amb l’oïda, i mostren les vèrtebres tercera i quarta sense fusionar i altres…

Salicornar, a l’illa de Buda delta de l’Ebre, amb dues espècies de salicòrnia, una perenne, la cirialera vera Arthrocnemum fruticosum , i l’altra anual, la cirialera herbàcia Salicòrnia herbacea , clarament diferenciades pels colors verd la primera i vermell la segona que prenen al final de l’estiu Anna Motis La vegetació dels ecosistemes halobis o salobrars comprèn bàsicament tres grans tipus de comunitats els salicornars herbaci Thero-Salicornion i arbustiu Arthrocnemion fruticosi les jonqueres halòfiles, la jonquera amb plantatge crassifoli Schoeno-Plantaginetum crassifoliae i l’…

Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…

Els cefalòpodes són predadors fonamentalment adaptats a la vida pelágica, per la qual cosa llurs sistemes sensorial, nerviós i locomotor són complexos Alliberats de la vida bentònica, l’eix dorsiventral de llur morfologia externa correspon a l’eix àntero-posterior anatòmic així, el mantell i les estructures associades ocupen un extrem del cos oposat al cap, i la cavitat pallial ocupa la base del cos El nom de la classe és illustratiu però equívoc, atès que els tentacles, situats entorn de la boca i units per una membrana intertentacular més o menys estesa, són d’origen cefàlic i només el sifó…

Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…

Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…