Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
Cames llargues
El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…
Marganell

El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…
verdum
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14,5 cm, de color verd d’oliva, amb el carpó groguenc, les vores de les ales i de la cua grogues, les potes rosades i el bec robust i blanquinós.
La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes
tomàquet de mar

Tomàquet de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids, d’uns 4-8 cm de diàmetre, d’un color roig encès, però amb les vores del disc vorejades sovint d’un color blau viu.
És molt freqüent en les roques de la zona litoral Quan hom el toca o quan la mar es retira amaga els tentacles dins el cos
serrell
Indústria tèxtil
Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc, que hom deixa sense teixir perquè serveixin d’ornament fent-hi algun treball, com és ara agrupar-los en feixos.
tellerina

Tellerina
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels donàcids, d’uns 2-3 cm de llargada, de closca allargada i aparentment triangular amb les vores dentellades, color violeta fosc a la cara interna i rosat groc a l’externa.
Abunda als fons fangosos i arenosos del litoral, i és molt apreciada com a marisc cru o cuinat Abunda a les costes dels Països Catalans
paleta
Tecnologia
Estri que consisteix en una peça de fusta, plana i quadrangular, proveïda d’un mànec, emprada pels vidriers per a allisar les vores de les copes i d’altres peces de vidre, en aplicar-la plana a la boca de la peça.
El vulcanisme
El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina