Resultats de la cerca

Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels s XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori del començament del s XIX La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la collaboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot Ha estat declarada d’Interés Històrico-Artístic

S'hi arriba per un camí que surt de la carretera de Belianes a Bellpuig Era format per sis cases, avui en ruïna total des de la rovinada de Santa Tecla del 1874, i la seva església era dedicada a Sant Agustí Tenia culte encara al principi del segle XIX i era sufragània de la de Preixana fins al 1978 es conservaven dues arcades gòtiques A la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi de Belianes

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997,…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…

El seu nom deriva del Parnasse contemporain, recueil de vers nouveaux , publicats en diverses ocasions del 1866 al 1876 Abans, però, l’escola ja s’havia constituït a l’entorn de la Revue fantaisiste 1861 i s’havia destacat clarament pel seu allunyament de les fórmules romàntiques de Musset i Lamartine, amb el refús del sentimentalisme i la declaració del seu ideal d’impassibilitat, absort només per l’assoliment de la bellesa absoluta i pura En les obres de Th Gautier prefaci a Mademoiselle de Maupin , 1835 i de Th de Banville les líriques de l' art pour l’art , compostes d’acord amb la seva…