Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
orgue electrònic
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha…
erm
Geografia agrària
Sector del paisatge agrari que no produeix.
Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització…
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable…
amplificador de potència
Electrònica i informàtica
Circuit electrònic que dóna un senyal de sortida de la mateixa forma i les mateixes característiques que el senyal d’entrada però d’una potència superior amb la mínima distorsió..
Quan es treballa en potències altes centenars de watts s’ha de procurar que la transferència de potència, que l’amplificador agafa de la font d’alimentació, sigui òptima Per tant, la font d’alimentació ha d’ésser capaç de subministrar grans corrents Com a elements amplificadors s’utilitzen el transistor bipolar i un MOSFET de potència anomenat VMOS Segons quina sigui la naturalesa del corrent de sortida, els amplificadors de potència es classifiquen en classe A, B, C i D Els amplificadors A, B i C treballen amb senyals analògics, si bé els de la classe C ho fan, a…
Ramon Oller i Martínez
Teatre
Escenògraf i coreògraf.
Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el…
Isabel Pujadas i Rúbies
Demografia
Geògrafa i demògrafa.
El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’ordenació urbana,…
David Alan Mamet
Teatre
Guionista, director de cinema i dramaturg nord-americà.
Procedent d’una família d’emigrants jueus polonesos, en les seves peces, compostes generalment d’escenes curtes sobre la vida quotidiana, critica l’estil de vida americà Ha escrit, entre d’altres peces teatrals, American Buffalo 1976, A life in the theatre 1977, Sexual perversity in Chicago 1978, Glengarry Glenn Ross premi Pulitzer 1984, Speed-the-Plow 1987, Things Change 1989, Uncle Vanya 1990, una adaptació de l’obra de Čekhov, com Three Sisters 1991, Oleanna 1992, The Old Neighborhood 1997, Boston Marriage 1999 i The Cryptogram 1995 Ha escrit també guions de cinema The Postman always…
Francesco Clemente
Pintura
Pintor italià.
Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic quant a tècnica…
Roser Capdevila i Valls
Art
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha…
Ernest Belenguer i Cebrià
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995…