Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Javier Moracho Torrente

Javier Moracho Torrente (a la dreta)
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialista en 110 m tanques.
Fou becat per a entrar a la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat 1973, a les ordres de Jaime Enciso, l’entrenador de tota la seva carrera esportiva En categoria júnior assolí un subcampionat europeu 1975 Fou plusmarquista català i estatal tant en 110 m tanques 1987 com en 60 m tanques 1984, i estigué vinculat al Futbol Club Barcelona 1982-86 Assolí nombrosos títols de campió d’Espanya vuit de 110 m tanques 1978, 1980-85, 1987, set de 60 m tanques 1977, 1979, 1980, 1984-87, un de 50 m tanques 1981 i un de salt de llargada en pista coberta 1979 Fou internacional amb la selecció espanyola…
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten nous membres…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…
Bill Viola

Bill Viola
© Generalitat de Catalunya
Art
Artista nord-americà.
El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que representà els…
International Airlines Group
Aeronàutica
Societat de cartera propietària d’Iberia i de British Airways creada el 2010.
El projecte de fusió s’anuncià el juliol del 2008, i el novembre del 2009 es firmà un acord vinculant, que l’abril del 2010 donà pas a la firma del contracte de fusió El juliol d’aquest mateix any s’aprovà l’operació, i al novembre els accionistes de totes dues companyies donaren el vistiplau a la fusió La companyia començà a cotitzar a les borses de Londres i de Madrid el gener del 2011 La seu social de IAG és a Madrid, i la seu financera i operativa, a Londres L’abril del 2013 incorporà Vueling, filial de baix cost d’Iberia, i l’agost del 2015 la companyia irlandesa Aer Lingus El juny del…
Radu Lupu
Música
Pianista romanès.
Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…
,
Billy Graham
Cristianisme
Nom pel qual fou conegut el predicador evangèlic nord-americà William Franklin Graham.
A setze anys, el sermó d’un predicador decidí la seva vocació per al ministeri religiós Ordenat el 1939 per l’ Església evangèlica , estudià al Florida Bible Institute El 1949 feu una campanya de predicació durant dos mesos al centre de Los Angeles que tingué una gran repercussió Tanmateix, fou amb el reconeixement i aprofitament de les possibilitats comunicatives de la televisió que aconseguí una enorme influència, fins al punt de ser considerat el més destacat dels anomenats “telepredicadors”, sobretot amb el programa Billy Graham Crusades A diferència de molts d’aquests…
Stanley Cavell
Filosofia
Filòsof nord-americà, nascut Stanley Louis Goldstein.
El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà, Must We Mean What We Say A Book of Essays 1969, adopta la perspectiva de la…
Verónica Forqué Vázquez

Verónica Forqué Vázquez (2019)
© PP Comunidad de Madrid
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …
Baltasar Sayol
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Abat de Santa Maria de Poblet, és autor de l’obra Grandezas del Real Monasterio de Poblet 1694 Es tracta d’una selecció dels fets més destacats esdevinguts al monestir d’ençà de la seva fundació Aquest escrit, actualment perdut, fou consultat per l’erudit Pere Serra i Postius Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el Principado de Cataluña , 1726, el qual posà de manifest la consulta de diversa documentació per l’abat Sayol Malgrat el presumible caràcter laudatori de l’obra, és remarcable el nivell científic que assolí SayolTambé escriví…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina