Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
Joan Bada i Elias
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història de l’Església de Catalunya…
,
Pedro Sánchez Pérez-Castejón

Pedro Sánchez Pérez-Castejón
© PSOE
Política
Polític castellà.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…
Francesc Torralba i Roselló
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica…
David Cameron

David Cameron
© Conservative Women's Organisation
Política
Polític britànic.
Es formà a Eton 1979-85 i es llicencià en política, filosofia i economia a la Universitat d’Oxford 1988 Treballà com a cap de la secció de política al departament d’investigació del Partit Conservador , aleshores liderat per John Major , i en 1992-93 fou assessor del canceller de l’Exchequer ministre de finances britànic Norman Lamont Després d’una etapa a l’empresa privada com a directiu de Carlton Communications Plc, l’any 2001 fou elegit diputat tory per la circumscripció de Witney Oxfordshire Al juny del 2003 s’incorporà al gabinet a l’ombra de l’oposició i el mateix any,…
Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Espai expositiu Capella Macba, a l’antic convent dels Àngels
© Macba / Tony Coll
Museu
Museu de Barcelona inaugurat el 1995.
És dedicat especialment a l’art produït a partir de la segona meitat del segle XX, amb una especial atenció a les aportacions catalanes i a les tendències que han incidit més en l’art català Té els seus precedents més llunyans en un efímer museu del mateix nom creat el 1960 a iniciativa, entre d’altres, d’ Alexandre Cirici i Pellicer Posteriorment, el 1987 fou constituïda la Fundació Museu d’Art Contemporani, la qual, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integrà el 1988 el consorci gestor del museu En aquesta primera etapa prèvia foren directors de la…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i…
,
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista mensual d’història relativa als Països Catalans apareguda a Barcelona al desembre del 1976.
Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor científic els…
Àngel Fàbrega i Grau
Historiografia catalana
Hagiògraf, liturgista medievalista i arxiver.
Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…
Francesc Romà i Rossell
Historiografia catalana
Historiador, jurista i economista.
Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat…
Lluís Pasqual i Sánchez

Lluís Pasqual i Sánchez
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Director teatral.
Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure 1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina