Resultats de la cerca

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el…

El nucli de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell Malgrat que la parròquia de Civit no és esmentada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, és del tot probable que fos bastida en aquest moment L’existència del lloc de Civit es documenta l’any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló i la seva esposa cediren un alou a l’indret d‘“ ipsa Vid ”, al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies Una de les primeres mencions de l’església de Civit data de l’any 1110, en el testament d’Ermessèn,…

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten…

El petit nucli de Malpartit és al centre de l’enclavament homònim del terme municipal de Torrefarrera Històricament, tot el sector del Segrià que inclou aquest indret, repoblat pel comte Ermengol VII d’Urgell i el rei Alfons I a la segona meitat del segle XII, fou inclòs dins l’àrea coneguda com la Llitera El lloc és esmentat l’any 1174, en un document en què el comte Ermengol VII d’Urgell, en el seu nom i en el del rei Alfons I, atorgà a un grup d’una cinquantena de persones de Castellblanc de Llitera una carta de població per la qual els concedia tot el terme amb les seves pertinences, i…

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà Collaborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques , Studi Storici , Estudios de Historia Social  i Historia Social — i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona 1989-94, els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el franquisme Entre…

Fill del director teatral Josep Montanyès, estudià solfeig i piano al Conservatori de Barcelona i el 1990 rebé el primer encàrrec professional, la música per a la producció de Maria Estuardo del Teatre Lliure, per al Festival del Grec Ja com a actor i pallasso, a la dècada dels anys noranta fundà, conjuntament amb Tortell Poltrona, la companyia Banda Clown Collaborà també fins el 2001 en diversos espectacles de la companyia Comediants Dimonis , La Nit ,  Mediterrània , Y al final un espejismo , Bi L'any 1996 fundà la una companyia de circ pròpia, Monti & Cia, amb la qual,…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació 2013  Collaborador de nombroses revistes i diaris des del 1983, quan començà al  Diari de Barcelona,  destaquen la seva vinculació amb el suplement literari del diari  Avui  1989-2009, amb la revista mensual  Qué leer  2001-09, on fou el responsable de la secció de literatura catalana, i amb la revista  Serra d’Or , on continua collaborant Fou…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…

Pèrit industrial, el 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya , i n’esdevingué membre del consell nacional Tingué un paper destacat els anys de la Transició com a organitzador de les campanyes electorals del partit Entre els anys 1980 i 1990 fou secretari de la Presidència de  Jordi Pujol , càrrec des del qual impulsà viatges oficials del president de la Generalitat als Estats Units, Israel i el Vaticà, entre d’altres Tingué també una aportació rellevant en projectes de repercussió pública, com ara  Televisió de Catalunya , Port Aventura  o les loteries de la Generalitat Després…