Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
torçal
Indústria tèxtil
Cordonet de seda, cotó o llana fet torcent dos o més fils formats cadascun amb dos o més caps retorts amb torsió contrària.
carbonització
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals que poden tenir entre les fibres.
Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic
castor
Indústria tèxtil
Teixit de llana fort, atapeït, perxat i enfeltrat, que imita la pell de castor, emprat en la confecció d’abrics, capells i sabates.
llit filtrant
Química
Tecnologia
Preparació feta amb una matèria fibrosa i resistent, com la llana de vidre, l’asbest i d’altres, perquè actuï com a filtre.
boina

Detall d’una boina
© Fototeca.cat
Indumentària
Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre, usada inicialment al País Basc i a les zones veïnes.
Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>
flassada
Manta quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb lligats i colors diversos, que hom usa com a abrigall en el llit.
El tapís de la reina Dido
Art gòtic
El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter
Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina