Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA. El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm. 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona.
Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros. L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20%. El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a dir, 104 000 duros. No van passar d’aquí.
El director gerent era Ramon Antoni Camps. En l’accionariat de l’anònima hi havia alguns dels representants de la gran burgesia catalana com els Girona, industrials metal·lúrgics com Manuel Lerena, Celdoni Ascacíbar o els Tous, pare i fill —Nicolau Tous i Soler i Nicolau Tous i Mirapeix—.
La producció era variada, com indicava el mateix nom de la societat. Adobaven pells per a soles i corretges, vaquetes per a cobrir cilindres de pressió, corretges de cuir vermell per a màquines i feien tota mena de cardes. Cal assenyalar l’ús clarament industrial de la majoria d’aquests productes.
La Manufacturera de Cardes es presentà a l’Exposició barcelonina del 1860. Hi havia cardes per a cotó i per a llana, corretges de transmissió i pell adobada per a calçat. El comentarista de l’Exposició —Orellana— en parlar d’aquesta empresa expressa la seva preocupació pel seu futur: "Es sensible que la introducción de placas y cintas extranjeras, por lo módico de los derechos que adeudan, haga decaer esta importante industria". Tornem a trobar l’etern problema dels aranzels i de la falta de competitivitat dels productes catalans davant dels importats.
Aquest any 1860, la Manufacturera de Cardes tenia 130 treballadors. Dos anys més tard, el 1862, la junta d’accionistes acordarà la seva dissolució. La comissió liquidadora encarregada de vendre els actius de la societat farà tres pagaments als accionistes, que sumen un total de 474 rals. Sobre el capital aportat —el 52% de 2 000 rals— la liquidació representa un retorn del 46% i una pèrdua, per tant, del 54%: 56 000 duros en total.