Resultats de la cerca

Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…

Situació Edifici molt matusser de la fi de l’època romànica o almenys construït amb tècniques de l’esmentat període ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Roc es troben al caire d’un serrat, a 1 km del poble d’Enviny per un camí que en alguns trams conserva l’empedrat antic JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG443966 Història No es coneixen dades documentals d’època medieval sobre aquesta església, que en la visita del 1758 es fa constar que tenia el retaule ruïnós i es prohibí dir-hi missa fins que no fos reparat MLlC Església Planta de la capella, amb contraforts de…

A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’…

L’església de Santa Magdalena és avui perduda Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya” Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a Sant Llorenç…

Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…

Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font podrien ascendir a…

Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas, les seves…

Nasqué en una família dedicada al teatre, i estudià amb la seva mare Feu la seva primera aparició quan només tenia sis anys, a Darmstadt Posteriorment estudià amb A Czezka a Praga, on debutà l’any 1821 en una òpera d’A Boieldieu La temporada següent cantà a Viena, on CM von Weber, després d’escoltar-la en La donna del lago , li encomanà que interpretés Euryanthe, per la seva bellesa i la seva aparença quasi de fada La seva actuació a Berlín el 1825 aixecà una gran expectació Els anys posteriors actuà a París i a Londres, sempre envoltada d’un gran èxit i de nombrosos admiradors, entre els…

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el…