Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
Sant Andreu de Genescar (Gaià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn L’edifici té l’absis ensorrat i substituït per un cos de construcció moderna F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu és situada dalt un petit pujol que emergeix del vessant meridional de la serra de Vilagaià, molt a prop del mas Genescar, a la banda sud-occidental del terme Long 1°55’44” - Lat 41°54’52” Per visitar aquesta capella cal dirigir-se a Navàs, on cal emprendre la carretera que porta a Prats de Lluçanès Poc abans d’arribar al quilòmetre 4 cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir una pista que, amb poca…
Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Detall de l’enterrament més oriental d’aquesta necròpoli, el més ben conservat del conjunt ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada davant de Castellnou d’Ossó, damunt d’unes roques que s’alcen a l’altra banda del riu Sió Des d’aquestes penyes, envoltades de camps, s’albira la població de Castellnou d’Ossó i el curs del riu Mapa 33-14 360 Situació 31TCG455259 Hi podem arribar des de Castellnou d’Ossó, si agafem la carretera que va a Montfalcó d’Agramunt Poc després, un cop a dalt del marge esquerre del Sió, hem de prendre un camí carreter, a mà dreta, que ens porta a les roques on s…
Molí del Catllar
Art romànic
Situació Exterior de la sala de moles, adossada a una fàbrica moderna J Bolòs Molí situat al costat d’una fàbrica, a la riba dreta del riu Gaià, davant del poble del Catllar Mapa 34-17446 Situació 31TCF603596 Des del poble, a l’altra banda de la carretera, surt un carrer que va cap als horts A uns centenars de metres, després de passar pel costat del riu, veiem al davant la fàbrica, al costat de la qual, entre les seves dependències, hi ha les restes del molí medieval Molí A l’edat mitjana, en aquest indret, proper al poble del Catllar i al riu Gaià, que en època contemporània ha estat ocupat…
Construcció de la Llotja (Tortosa)
Art romànic
Situació Enigmàtic edifici situat damunt un petit turó, que possiblement fou la casa forta d’un membre de la baixa noblesa ECSA - J Colomé Construcció situada damunt d’un petit turó que s’alça al límit del riberal esquerre de l’Ebre És situada a uns 500 m al sud del castell o torre de Campredó o de la Font de Quinto Mapa 32-20 522 Situació 31TBF955128 Cal seguir el mateix itinerari que per a anar al castell de Campredó Edifici Construcció de planta rectangular formada bàsicament per una sala coberta amb una volta de canó, potser apuntada molt lleugerament A l’interior, la construcció fa 5,7 m…
Torre d’en Pinyol o del Prior (Tortosa)
Art romànic
Situació Façana est d’aquesta torre, amb l’antiga porta d’entrada oberta a l’altura del pis principal ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada a tramuntana de la Raval de Jesús, a la riba dreta de l’Ebre, bastant a prop del riu i al nord de la ciutat de Tortosa Mapa 32-19 497 Situació 31TBF907239 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, aproximadament a un quilòmetre de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, a uns 200 m de la carretera JBM Història Potser faci referència a aquesta torre un document de l’any 1187 en què Bertran de…
Vilatge de Suert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el turó on s’assenten les restes d’aquest antic vilatge, les quals foren en part destruïdes per la construcció d’una torre d’electrificació ECSA - JBolós El primitiu assentament de Suert és situat en una elevació de roques ofítiques, aigua avall de l’actual vila del Pont de Suert, a la partida dita de Suert, prop de la font del mateix nom L’indret domina des de la banda dreta de la Noguera Ribagorçana tota la part baixa del Pla de Suert i els accessos a l’altiplà de Viu, i es troba davant per davant del castell de Lavaix Mapa 32-10 213 Situació 31TCG140966 Uns dos…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
Summa artis
Història
Art
Història general de l’art publicada per Josep Pijoan i Soteras en castellà.
Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una obra escrita…
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
Georg Friedrich Händel
Música
Compositor alemany.
El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina